El passat mes de juny, durant el debat d'investidura del Sr. Ximo Puig, president del País Valencià, va ser molt comentada l'afirmació (del tot falsa) del Sr. Toni Cantó, sobre la dificultat que hui tindria el poeta Miguel Hernández per publicar en castellà. El Síndic de Ciudadanos, adreçant-se al president Puig, digué que el poeta d'Oriola (no va mencionar el Sr. Cantó que Hernández havia estat empresonat pel franquisme) no hauria pogut publicar hui la seua obra pel fet d'escriure en castellà. Les paraules, plenes de falsedat, i sense cap mena de rubor per part del Sr. Cantó, van ser: "La cultura no té a veure amb la identitat, sinó amb la universalitat. Miguel Hernández no hauria pogut publicar a la Comunitat
Valenciana en la que porta Cultura el Sr. Marzà, perquè no hauria tingut ni una sola ajuda, per publicar en castellà". I per si no havia quedat clar, el Sr. Cantó repetia de nou la seua mentida, potser pensant que una mentida repetida milers de vegades acaba sent veritat: "En la Comunitat Valenciana del Sr. Marzà, el Sr. Miguel Hernández no hauria pogut estudiar en espanyol". Curiosament el Sr. Cantó no va recordar que el poeta Miguel Hernández va estar empresonat pel franquisme i va morir a la presó d'Alacant.
Curiosament ara, no hem sentit el Sr. Cantó defensar el poeta Miguel Hernández, quan l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, ha decidit eliminar les paraules escollides per a tres plaques situades al Memorial del cementeri de l'Almudena, una de les quals havia de portar dotze versos del poeta d'Oriola. Aquesta decisió de l'alcalde de Madrid, del PP, no és gens estranya, ja que el novembre passat l'ajuntament de Madrid ja va retirar unes plaques amb els noms dels 2937 afusellats amb la data del seu assassinat. Van ser 2937 hòmens i dones víctimes de la repressió franquista entre els anys 1939 i 1944.
Les obres d'aquest Memorial, que havia començat a construir l'exalcaldessa Manuela Carmena el maig de l'any passat per recordar les víctimes del franquisme, van quedar paralitzades pel nou alcalde de Madrid. I com dic, l'alcalde del PP ha decidit eliminar els versos de Miguel Hernández corresponents al seu poema "El herido", del seu llibre "El hombre acecha" (1938-1939). Aquest poema, que no podrem vore al Memorial, comença així: "Para la libertad me desprendo a balazos, de los que han revolcado su estatua por el lodo".
Les mentides del Sr. Cantó sobre Miguel Hernández i la seua obra, a les Corts Valencianes, queden ben manifestes amb el seu silenci, ara que l'alcalde de la capital de l'estat (que van recolzar amb els seu vots el concejals de Ciudadanos a Madrid) sí que està prohibint els versos del poeta d'Oriola, mort a la presó.
El Sr. Cantó, que mentí clarament a la sessió d'investidura del president Puig, hauria de recordar que com deia Jesús, "la veritat vos farà lliures" (Jo 8:32), mentre que la mentida i la falsedat ens esclavitza. Així ho diu l'Evangelista Sant Joan: "Quan profereix la mentida, parla del que és seu, perquè és mentider i pare de la mentida" (Jo 8:44). I encara, la primera Carta a Timoteu també denuncia l'engany i la falsedat: "Amb la hipocresia de gent falsària que tenen marcada al foc la pròpia consciència" (1Tm 4:2). Però ja se sap que molt polítics els és igual dir blanc i després negre, sense que cap mena de rubor per les mentides que diuen. Entre elles, la del Sr. Cantó, mentint sobre Miguel Hernández. Per això el salm 51 denuncia l'home impostor, pel fet que prefereix "enganyar que ser honrat", ja que de la seua "llengua impostora", ix la mentida, la falsedat i l'engany.
¿Serà capaç el Sr. Cantó de denunciar públicament l'alcalde de Madrid, per haver prohibit els versos de Miguel Hernández al Memorial de l'Almudena? ¿Serà capaç el Sr. Cantó de retraure als concejals de Cs de Madrid el seu silenci, davant l'escarni fet a Miguel Hernández? Perquè és molt fàcil dir les mentides que el Sr. Cantó va dir a les Corts Valencianes i després no dir res davant la prohibició de Miguel Hernández al Memorial de l'Almudena.
