Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Lluís Meseguer

Opinió

Lluís Meseguer

Eva de la creació

En una mateixa pàgina digital, potser aprofitant els impulsos democràtics del Dia Internacional de la Dona, veig exercits dos vessants socials de memòria i de creació. Encara que se situen enmig del bosc de notícies i polèmiques sobre assassinats i violències de gènere, sobre legislació, o sobre crítiques conceptuals a l'entorn de la igualtat i la creativitat. En el seu contrast, permeten pensar en la violència social i en l' Eva de la creació.

Una de les notícies revela que la primera expedició no «individual» als camps de concentració nazi va ser la de 999 adolescents jueves d'Eslovàquia, pràcticament totes exterminades després en el camp de Birkenau, que hagueren de construir.

Encara que més val apreciar el significat d'obres i sentiments d'aquelles joves de l'expedició del 25 de març del 1942 -de les quals almenys ara se'n diu ara noms, imatges i fets-, el silenci comunicatiu té encara un corol·lari dràstic en una tan tremenda invisibilitat, que se sol aplicar a la reducció de les dones a la condició de «companya» fins i tot en el protagonisme de les tragèdies històriques.

Enfront de tal magnitud, la mateixa pàgina «reivindica» una de les artistes més importants del segle XX. Amb la mateixa parsimònia silenciosa de dècades, la referència a l'actual activitat de les dones en la música, el cinema, la literatura, o les arts, s'avalua també amb les precedents, les creadores -de sempre, clar, però almenys les contemporànies encara silenciades en tota crònica humana, universal o local. Se n'haurien de citar tantes o totes les altres, però la crònica es referia a Maruja Mallo, l'entusiasta de Las sin sombrero -sense les quals no podríem parlar de la Generación del 27-, o de l' Escuela de Vallecas -sense la qual no tindríem el mapa social de la modernitat-, o del París de la Revolució surrealista, ni com a exiliada en el Xile de Gabriela Mistral o Pablo Neruda, l'Argentina de Borges, i la Nova York del mitjan segle, fins a retornar a Madrid.

Recordaria les anècdotes creatives, coincidents en el temps de les joves d'Eslovàquia. Recordem-ne tres. La jove Maruja Mallo entrant a la cel·la d'un monjo disfressada d'home, amb conseqüències inexplicades. I poc després, guanyant el concurs de blasfèmies del café san Milán de la plaça de la Cebada. I poc després, muntant la seu bicicleta: entrant pel passadís central de l'església major d' Arévalo, fer la maniobra d'una elegant corba davant l'altar: així va fer, i se'n tornà per on havia vingut.

Compartir el artículo

stats