En uns dies tornarem a commemorar el Dia Internacional de les Dones. Enguany ha caigut en diumenge i, per tant, no s'ha convocat la vaga feminista com els dos últims anys. Però això no vol dir que no hi haja mobilització, perquè des del món associatiu i l'institucional així com l'esportiu i el cultural, s'han organitzat innumerables activitats per a recordar la necessitat de la seua commemoració. I aquesta necessitat naix de l'enorme desigualtat que encara patim les dones enfront dels homes. I, tot i que hi ha gent que nega aquestes desigualtats, com també nega les violències masclistes, estan ahí i les patim les dones, que com moltes vegades hem dit, som un poc més de la meitat de la població mundial. No vull enredar-me en xifres perquè no és això el que vull fer. El que sí que vull fer és convidar a tothom a participar en les manifestacions i concentracions que es faran per tot arreu. Perquè motius ens en sobren. La falta d'investigació mèdica i farmacològica ens comporta a les dones tindre una pitjor salut al llarg de les nostres vides perquè els models sobre els quals s'estudia i s'investiga són masculins en la seua immensa majoria. La bretxa salarial i de les pensions és una cosa ja reconeguda per les mateixes patronals i els diferents Governs. La negociació de plans d'igualtat a les empreses i a les administracions porta un retard important.

Si tenim en compte que la Llei Orgànica que obliga a les empreses de més de 250 persones en la plantilla a implantar-lo, es de l'any 2007. Això perjudica tant a les dones treballadores com a les pensionistes que cobren salaris més baixos i, per tant, pensions més baixes.

L'ofensiva capitalista i patriarcal de voler convertir els desitjos masculins en drets inqüestionables té com a conseqüència que el cos de les dones siga considerat matèria primera per als negocis dels ventres de lloguer i de la prostitució. Per tant se les despulla de la seua condició de ser humà lliure per a ser convertides en esclaves sexuals o reproductives per al consum d'altres persones.

Les tasques i responsabilitats domèstiques i de cures familiars, a penes es negocien, perquè tradicionalment les han assolit les dones i, malgrat el que s'ha avançat, majoritàriament les continuen fent les dones perquè no hi ha aplegat encara la corresponsabilitat a l'espai domèstic.

I ja per últim les violències masclistes. En el moment que escric açò ja són vint-i-una les dones assassinades des de principi d'any. Vint-i-una dones assassinades només per ser dones. I això sense tindre em compte les dones que són agredides físicament i psicològicament cada dia als seus entorns familiars. O a les que pateixen assetjament sexual a la feina i tampoc són cregudes, o les agressions sexuals que pateixen per ser dones.

Aquests que he enumerat són només, alguns exemples de la necessitat d'eixir al carrer i dir que ja n'hi ha prou!!! Que som ciutadanes de primera classe i volem un respecte i dignitat a les nostres vides!!! Que volem viure sense pors i sense violències masclistes de tota classe!!! I, per descomptat, volem una igualtat real ja i a tots els nivells!! I això és l'objecte del feminisme. Anem per un huit de març més feminista que mai!!!