07 de marzo de 2020
07.03.2020
Levante-emv

Fem camí

07.03.2020 | 09:03
Fem camí

Hem avançat molt. En els darrers anys, el feminisme ha esdevingut un dels eixos centrals de l'opinió pública, marcant així l'agenda política actual. Com a societat, hem assumit determinats drets i llibertats de les dones i partits polítics de gairebé totes les ideologies han adoptat com a propi el discurs de la lluita contra la violència masclista i la defensa de les llibertats sexuals. Hem anat lluny sense recança, sí. Però molts dels qui gallegen del discurs feminista, es queden lluny d'abordar l'arrel estructural del problema. Ho fan des d'un feminisme liberal, miop, que només veu des d'una perspectiva occidental, classista, capacitista, especista i cisheteronormativa.

La quarta onada feminista en què ens trobem, tal com proclama el poema de Maria-Mercè Marçal, busca la unió dels diversos feminismes per afrontar juntes un qüestionament total del sistema patriarcal. Una barca amb veles altes i cel obert on ser dues, quaranta o mil. El sistema patriarcal és el responsable de l'existència de les desigualtats per raó de gènere, però aquest sistema s'entrellaça amb altres sistemes com el capitalista (que beu de la doctrina liberal) i l'imperialista. És per això que el feminisme és inclusiu, intrínsecament. De res ens val que siga excloent, que mire només per un sector molt reduït de les dones. Ha de vetllar perquè totes, que patim des de diferents àmbits les violències masclistes, ens hi sentim representades. Perquè totes puguem pujar a la barca ha d'haver rems per a tots els braços: dones trans, dones racialitzades, discapacitades, del món rural, les que pertanyen al col·lectiu LGTBI+, les dones precaritzades, que són víctimes de diversos sistemes opressors que s'alimenten entre ells...

El laissez faire que propugna en la seua naturalesa el liberalisme, el mateix que defensa aquest feminisme superficial i miop, no incomoda el patriarcat. Ans al contrari, contribueix a la perpetuació de la pobresa, que sempre ens afecta a nosaltres de manera més radical. En un món ja configurat amb amos i senyors, la suposada llibertat no ajuda les qui no partim amb els privilegis. Una vegada més, un any més, la sororitat que ha de navegar aquesta onada que vivim, no pot permetre's deixar pel camí aquelles que no formen part de l'elit. Elles són precisament víctimes del sistema econòmic liberal i colonial, que explota els seus territoris, causant-hi guerres, conflictes socials i, per descomptat, catàstrofes ambientals. El mateix que a nosaltres ens acontenta amb unes poques comoditats envers la resta.

La sororitat és el terme que fa referència a la solidaritat entre dones víctimes del patriarcat que, sota l'aixopluc del capitalisme i en major o menor mesura, afecta a totes nosaltres. Este 8 de març, Dia de les Dones, reivindiquem que, independentment de la resta de condicions socials, culturals o econòmiques que ens envolten, hauríem de sentir-nos incloses dins de l'únic moviment social que pot garantir una igualtat real i, per tant, el compliment dels nostres drets com a persones. Partim pel març amb la ventada perquè al remat, el feminisme és necessàriament el nostre salva-vides, i només ho aconseguirem si aquest és interseccional, col·lectiu i obert. Partim amb la nostra barca, arreu s'escamparà la vida com una dansa vegetal.

*Míriam Hurtado, MJ Calabuig, Marta Baeza, Maria Mora, Raquel Durbá i Roser Viñoles, dones de Joves PV - Compromís

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook