Cada dia que passa, la paranoia del coronavirus creix fins a convertir-se en una veritable pandèmia. La magnitud de l'epidèmia psicològica està extenent-se amb tanta gravetat com el virus coronat que provoca la invisible infecció planetària vinguda de la Xina. Una infecció que escampa el personal i el propi sistema informàtic, i l'informatiu, sovint des d'una malaltissa inconsciència. No estic frivolitzant sobre el tema, que em preocupa, sinó volent mostrar com el transmissor més letal d'aquesta malaltia infecciosa va per via virtual, fent-ne un espectacle dramàtic, com si es tractara d'un invisible tsunami planetari, posem per cas. I aquest és un perill semblant al que provoca el coronavirus, bromes o bulos a banda.
Perquè, si enraonem amb sensatesa, hi ha coses que no queden gens clares, com les maneres d'expandir-se el virus, que van tan de pressa que les notícies, veres o falses, corren per les xarxes socials convertint-se, elles també, en una pandèmia mental. Qui informa? Qui desinforma? Qui deforma? Què es diu i què s'amaga? Com influeix psicologicament l'allau de virus virtuals? No està convertint-se la realitat virtual en una pandèmia viral? No oblidem que quan una notícia s'escampa veloçment pel planeta se sol dir que s'ha fet «viral». En conseqüència, la més viral de les noticies planetàries, ara mateix, és la del virus coronat. Dic açò perquè n'estic preocupat. Estic verament preocupat perquè per edat i per salut (tinc una setantena d'anys i una malaltia crònica) em diuen que soc una persona potencialment d'alt risc, i això comporta que, de fa setmanes, m'haja tancat en el meu particular sanatori mental, ma casa. Això, diuen, em protegeix del coronavirus, però m'està deixant a mercé del verinós virus virtual que va per les televisions, el feisbuc i la resta de xarxes que atrapen la gent com a peixos indefensos. Què fer, per tant? No intente intoxicar ningú, sinó protegir-me de cos i d'esperit. Per això, a més de llavar-me les mans amb sabó cantant-me una cançó que m'anime l'ànima, he convertit ma casa en una saludable bombolla de cristall o una torre d'ivori on no puguen entrar les notícies de cap pantalla, ni de cap emissora de ràdio, ni res de tot això. Així, em controle la temperatura corporal i la mental. No de bades tinc una bona biblioteca a l'abast, i una col·lecció de discos que fa molt de temps que no escolte. Així, si m'entra el virus coronat el rebré com si estigués al cel.
