Escric mentre espere, com el jueus el messies, que vinguen a peritar-me les maldats que m'ha fet el temporal Glòria. Observe la contradicció que hi ha entre els meus ulls que veuen, ara, una mar que, com bufa el ponent, sembla una basa d'oli i el meu cap que li porta la contrària, perquè no vol oblidar la maleïda tempesta. Sí, el meu pensament encara està amb el cop d'aigua que ha fet tant de mal a casa meua. Encara com tinc l'esperança que m'ho arreglen tot i que s'acabe prompte aquesta història que ja fa massa temps que vull oblidar: «Sofferen tempestes de les ones grans».
Puc entendre que posen nom a les borrasques copiant el que fa, des de 1953, l'Organització Meteorològica Mundial amb els huracans i les tempestes. En un principi, només posaven noms de dones, com si elles foren la causa de tots els mals, però, a partir de 1979, rectificaren i començaren a posar també noms d'homes. Per casa nostra ja han passat «Daniel», «Fabien», «Elsa» i, darrerament, «Glòria». Ací els noms els posen, des de fa tres anys, l'Agència Estatal de Meteorologia d'Espanya, en coordinació amb Météo-France (França) i IPMA (Portugal). I els posen només a les borrasques que consideren que puguen produir un gran impacte en béns o en persones. Però no puc estar de preguntar-me qui és la persona, concreta, que posa els noms? És sempre la mateixa? O en cada maleïda borrasca es juguen al punyet a qui li toca batejar-la?
Trobe molt humans els noms de Daniel, Fabien i Elsa. Però, Glòria? A quin sant! Qui ha tingut l'ocurrència? És un nom igual d'humà com els altres, però no puc evitar pensar en el seu significat i en el poc trellat que ha tingut la persona que ha batejat la mala pècora de la borrasca. Mirem un dels significats del nom Glòria: «Honor, admiració i fama acordada pel consentiment general a una persona o cosa», com ara, l'admiració de Ramon Llull: «A vós, Sènyer, sia donada glòria». O «esclat de grandesa2, com el que veu Ruyra: «Se'n va l'estació joiosa que amb ses miríades de mans verdes aplaudia les glòries del sol». Un poc més i ho encerta l'home o la dona que li ha posat el nom a aquest fenòmen meteorològic tan mala bèstia. Supose que posar noms a les borrasques, als huracans i a les tempestes afavoreix que la comunicació siga més efectiva. Volen que tots identifiquem millor el subjecte que ens portarà els mals i les desgràcies en forma d'episodis desfavorables de vent, de núvols negríssims que ens amollaran moltes poalades d'aigua per terra i per mar: «Del blanc polsim de l'ona se n'alcen nuvolades». Sí, potser, que els noms milloren la comunicació, però no costaria res de buscar-ne de més apropiats. No?
