09 de marzo de 2020
09.03.2020
Levante-emv

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

09.03.2020 | 20:01
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

La tribuna és l'espai públic, social i polític, d'apoderament de les dones per excel·lència, que s'han de guanyar a pols i on solen arribar des de posicions ben diferenciades respecte dels hòmens. Amb tot i això, a més d'aquesta elit que puja al cadafal i pren la paraula, tenim una majoria social de dones i hòmens que tots els dies, arran de terra, ens guanyem la vida des d'una gran diversitat de condicions laborals. En l'administració pública, ella és, en un gran percentatge, la que si pot es demana l'excedència o la reducció horària per a cuidar filletes i fillets; en canvi, ell, encara que siga funcionari i tinga les mateixes condicions laborals que fomenten aquella corresponsabilitat, a penes en fa ús. En l'empresa privada ells normalment ni contemplen la possibilitat d'una reducció horària, i una excedència és impensable, per exemple; i la immensa majoria d'elles saben que si s'atreveixen a sol·licitar qualsevol de les dues opcions se la juguen, encara que el conveni les contemple. Per a canviar les coses i arribar a una societat on el poder polític, econòmic i empresarial naturalitze la corresponsabilitat i facilite la vida de totes les persones són necessàries moltes veus preparades i convençudes que ho defensen des d'aquella tribuna.

Aquest espai públic i polític, però, ha de facilitar i fomentar la presència d'elles, crear i recrear una redacció inclusiva perquè puga arrelar la idea igualitària en la societat. L'imaginari col·lectiu d'una societat es dibuixa a través de la paraula. Si una idea no la podem llegir ni escriure, tampoc no la podrem imaginar; i si no la imaginem mai no existirà, mai no serà. El masculí genèric sistemàtic ja no ens representa, a nosaltres, a les dones, ni ara en el present ni molt menys en el futur; ara tenim un altre paradigma, la societat ha canviat i hem de contar-la honestament tal com és ara en la realitat i com serà. Quan llegim l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana és complicat pensar en una possible «Presidenta de la Generalitat», simplement perquè no apareix escrita aquesta paraula. El Capítol III només fa referència a «El President de la Generalitat». A més, per a completar la visió androcèntrica, l'article 27 i 28 d'aquest mateix capítol està farcit de masculins genèrics que a hores d'ara ja són més masculins que genèrics, com per exemple «els seus membres..., candidats..., els representants designats..., un candidat..., per a ser elegit..., dels candidats presentats..., els seus signataris...» Podem destacar que, amb una mena de reparació apressada o de lucidesa premonitòria del redactor o redactora del text, només apareix al capítol esmentat un desdoblament a l'article 28.2, referit a «diputats i diputades».

És veritat que hi ha una alternança entre el masculí, volem pensar que genèric, com «ciutadans» i els desdoblaments «ciutadans i ciutadanes», i altres desdoblaments com «valencians i valencianes», genèrics com «el poble valencià»..., i també hi ha estructures inclusives amb l'ús de «persones», com per exemple: «les persones afectades», «les persones majors», «les persones sordes», «les persones que hagen patit danys», «Tota persona...»; però, el preàmbul del nostre Estatut deixa ben clar que quan parlem d'allò més important, del moll de l'os, ho escrivim amb un pretés masculí genèric, inequívocament masculí, quan diu que correspon la «convocatòria de noves eleccions al Molt Honorable President de la Generalitat». De veritat pensem que aquest masculí és genèric, referit a president i a presidenta? Alguna persona veu una «presidenta» en la frase esmentada? El mateix passa amb la Disposició Transitòria Quarta, referida a la dissolució de les Corts que aquest Estatut atorga «...al President de la Generalitat...»

L'article 20 només fa referència al «Síndic de Greuges», la paraula «Síndica» tampoc no apareix al llarg de tot el text, tot i que la senyora Emilia Caballero ho sigué entre 2006 i 2009; la Llei 16/2017 de la Sindicatura de Comptes parla, finalment, de síndic i de síndica; i tampoc no tenim ni rastre de les «conselleres» o de la «consellera». El nostre estatut no anomena les «magistrades», les «jutgesses» o les «secretàries judicials», actualment lletrades, tot i que en la carrera judicial les dones ja són majoria en quinze de les dèsset comunitats autònomes. Amb les «notàries», «les registradores de la propietat» i les «mediadores d'assegurances» tenim el mateix, estan totalment desaparegudes al llarg de la nostra carta magna autonòmica. Un terme que la Fundéu i el Diccionario de la Lengua Española consideren comú pel que fa al gènere, o invariable, i que l'Optimot també admet per al català és «la membre» i que l'AVL també l'hauria de considerar així «la membre» o «les membres», amb les respectives concordances. Podríem dir, com proposa la Fundéu i l'Optimot, «els i les membres» o «dels i de les membres» o «el o la membre» però l'Estatut només usa els determinants masculins «un terç dels membres de les Corts», «la majoria absoluta dels membres de dret». L'article 29.2, del Capítol IV denota un ús inequívocament desfasat del masculí genèric quan diu: «Els membres del Consell que reben el nom de Consellers són designats pel President de la Generalitat», on la paritat ni s'intueix. El terme «treballadors» s'usa en tots els casos i només en una ocasió apareix el terme «a tota persona treballadora». Tampoc no hi trobem ni «funcionària» ni «funcionàries».

L'article 54.7, parla exclusivament de la «Convenció Europea sobre els drets de l'home i la biomedicina», on el masculí genèric perd la doble funció, com també passa en la resta de casos com: «el donant», «el testador», «el causant», «el candidat», «un fill», «els representants» o, per exemple, «el consumidor i l'usuari», tot i que, pel que fa a aquest últim cas, ja tenim la Llei de l'Estatut de les persones consumidores i usuàries, de 2019.

Tampoc no podem oblidar, després de 12 anys, la lluita que les pescadores del Palmar van mantenir i finalment van guanyar l'any 2008, quan per llei quedaven reconeguts els seus drets de pescar igual que els hòmens i que també suposa un argument sòlid per a canviar l'apartat 17.a, de l'article 49 del nostre Estatut, que parla de les «Confraries de pescadors». Aquest últim cas és, a més, un acte de reconeixement pel treball i la lluita de les dones que defensen els seus drets laborals.

L'Instituto Nacional de Estadística, a data d'avui, diu que la participació de dones en els diversos àmbits del poder polític s'ha incrementat notablement a Espanya en els últims anys. La redacció de la nostra carta magna, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, també s'haurà d'actualitzar com indiquen les estadístiques; al capdavall, tal com s'expressa a un dels paràgrafs del preàmbul de l'Estatut, millorar algunes redaccions no vol dir, necessàriament, reformar el seu contingut, i és evident que la redacció de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana està desfasada i necessita millorar.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook