Gastarem «el que calga» sona a bravata de taverna, però ho van dir les autoritats valencianes de 2006 quan el Papa Benet no-sé-quants vingué a València. I així va ser. Gastaren el que calia i el que no està escrit perquè la fe mou muntanyes... de diners en aquest cas, fins passar-se'n vint rosaris. I com sol ocórrer en aquest país de les meravelles, alguns van fer d'aquell juliol el seu agost. El de la tiara empindongada qual invasor intergalàctic va tindre el seu altar (2500 metres quadrats, creu de 35 metres d'alçada i microclima especial per mantindre la temperatura a 18 graus), i els «gürtelians» —xocar-los la mà exigia la cautela de contar-se els dits després— van fer pícnic a RTVV per menjar-se el pastís dels contractes. Celebrada la missa pel Pastor alemany, aquest dilluns ha començat la processó dels acusats pels passadissos de l'Audiència Nacional.

En el saqueig de diners públics per la visita del Papa tot estava previst: les masses enfervorides fent-li l'onada corejant el seu nom: Be-net! Be-net! Be-net!, com si fóra un ídol del rock; i els galipaus del PP derivant a Canal 9 el contracte de pantalles i equips de so pels quals vam pagar 7'4 milions d'euros quan costaven poc més de tres. Tot ho tenien previst, excepte que els pillaren, com qui diu, amb els collons en la mà. «Tot ho tenia previst, menys això», digué cinc segles abans César Borja quan son pare el Papa Alexandre VI va morir sobtadament. I és que no hi ha millor previsió que saber que no tot es pot preveure.

Si al manicomi de l'acudit posaren un cartell que deia: no estem tots els que som ni som tots els que estem, a la sala del Jutjat podrien penjar-ne un altre que digués: són tots els que estan, però no estan tots els que són. No està, per exemple, la «X» de la trama. Veurem si el Judici resol la incògnita. Diuen que els implicats tornaran els diners malversats; però, des de la ingenuïtat amb què contemple l'assumpte, em pregunte si un saqueig com aquest s'esmena amb la devolució dels diners.