12 de marzo de 2020
12.03.2020
Perquè em dona la gana

Llei de llibertat sexual, era el moment?

12.03.2020 | 04:15
Llei de llibertat sexual, era el moment?

El passat dia tres de març, el Consell de Ministres va donar el primer pas per tirar endavant la llei de llibertat sexual o, oficialment, l'avantprojecte de Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual.

D'entrada el nom no m'agrada. Des del meu punt de vista l'expressió «llibertat sexual» hauria de estar substituïda per «prevenció de les violències masclistes i sexuals» però això no té la major importància. Al fi, la meua no és més que una opinió personal i jo no soc cap 'influencer' amb les que es reuneix la ministra d'Igualtat, Irene Montero. Només soc una feminista recalcitrant, com diu el meu amic Eduardo.

Pel que he llegit aquests dies i sense entrar en els temes punitius, m'agrada que l'esborrany de l'avantprojecte reconega com a formes de violències masclistes accions que les feministes fa anys que denunciem, com ho és l'assetjament als carrers, o l'assetjament reiterat, per exemple.

Però no m'agrada que s'utilitze com a porta d'entrada per a 'colar' alguns aspectes i terminologia de la teoria Queer, que no deixa de ser una forma més de neoliberalisme importat dels Estats Units d'Amèrica i sense cap base científica.

Aquesta teoria que, almenys per a mi és només això una teoria, impulsa el desig personal sobre la lluita col·lectiva de les dones i, a més ens fica en perill continuat de desaparéixer com a subjecte polític en molts aspectes del nostre dia a dia i, sobretot de cara a les futures mesures legislatives.

El fet que s'apropara el huit de Març, Dia Internacional de les Dones, crec que va ser el detonant de l'aprovació d'aquest avantprojecte de llei al que, afortunadament, encara li queda un llarg recorregut per a ser esmentant per gent experta i els òrgans consultius, abans de tornar al Consell de Ministres per a ser aprovat com a projecte de llei. Així almenys, jo espere que, algunes coses queden aclarides correctament.

Els conflictes entre els socis del Govern de Sánchez eren d'esperar i sabem que a Carmen Calvo no li va fer cap gràcia que els temes d'igualtat passaren a mans de Unidas Podemos. Per tant, forçar com sembla que s'ha forçat, l'aprovació d'aquest avantprojecte era com apagar un foc amb gasolina. Se sabia que hi hauria conflicte intern. Esperem que aquest foc encara es puga apagar de forma correcta i que l'acció de govern siga alguna cosa menys anecdòtica que amb aquest tema. Un tema que, a més, també ha creat certa alarma entre el feminisme al no haver estar consultat de forma que poguera aportar la seua experiència en l'atenció a dones agredides o fins i tot sumar des de les bases teòriques de les quals beu el moviment feminista actual i divers.

Sabem que els temes relacionats amb la defensa dels drets de les dones sempre creen polèmica a la caverna mediàtica i política. És, per dir-ho d'alguna manera, alguna cosa 'tradicional'. Però si es vol governar de manera diferent a com ho fan els de la caverna, les coses s'han de fer ben fetes i en aquest cas, no s'han fet ben fetes. Crec que, malgrat la proximitat de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, no era el moment de presentar aquest avantprojecte al qual li faltaven moltes opinions expertes.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook