La narrativa valenciana viu, de fa ja un temps, el que darrerament s'està definint com un autèntic miracle literari, gràcies a una serie de novel·listes destacables en el panorama conjunt de la literatura catalana, i que, a més, desperten un interés considerable entre els lectors siga pel seu estil, siga per la gosadia dels seus projectes. Sobre el fenòmen se n'està parlant, potser perquè mai abans n'hi havia hagut tants, d'autors valencians amb obres d'alta dignitat i diversitat creativa que a més foren apreciats, discutits i llegits. Autors i autores, cal dir. Només hi ha que parar atenció a les darreres novetats editorials per adonar-se'n. Un dels que destaquen des de fa uns quants anys és Martí Domínguez qui, amb una obra diversa, fa uns mesos publicà L'Esperit del temps (ed. Proa), la seua darrera novel·la.
Vaig començar a llegir L'esperit del temps quan va aparèixer -d'això fa uns mesos- i no ha estat fins fa uns dies que l'he acabada. No ha estat, però, per manca d'interés o d'atracció que m'ha durat tant la lectura, sinó per tot el contrari, per la seua intensitat. Ha estat perquè la història que s'hi conta m'ha fet aturar-me sovint, impactat com a lector conscient que llegia una ficció fonamentada en fets reals. O, més ben dit, que el relat confessional del protagonista, un metge interessat en l'estudi del comportament dels animals, estava construit a partir d'esdeveniments ocorreguts en uns llocs i en uns temps determinats i rigorosament documentats: l'Alemanya nazi durant la segona guerra mundial. Un temps convuls sobre el qual s'ha escrit molt, però que encara manté aspectes foscos, no coneguts suficientment ni tractats, com bé mostra i demostra la novel·la de Martí Domínguez.
El que més m'ha atret d'aquesta novel·la d'idees, tan detallada i contundent -una novel·la que fa pensar- és just la idea que proposa: com una ciència sense consciència, posada al servei d'una ideologia fanàtica i supremacista, du a terme «científicament» l'extermini programat d'una població -els polonesos, en aquest cas- per ser considerats racialment inferiors. Una idea que els nazis, amb els intel·lectuals que en formaven part, tots ells formats des del pensament racionalista, van practicar aplicant una metodologia científica, sense plantejar-se mai cap dubte moral. Una mostra de fins a quin extrem cruel és capaç d'arribar la ment humana quan es deixa dur pel fanatisme.
Una novel·la altament recomanable en aquest temps d'incerteses on cap de nosaltres no sap a on anem.
