Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Quinze dones

Els meus amics Vicent Olmos —editorial afers— i Toni Furió —coordinador del projecte— amb un bon grapat d'autors i autores entre els quals hi ha escriptors, periodistes i, sobretot, historiadors i historiadores, s'han volgut sumar a l'onada feminista que, aquest any, s'ha manifestat també en forma de llibres. La seua contribució, el llibre Quinze dones valencianes, ha tingut dos encerts fonamentals. Primer que, malgrat ser el producte d'altres investigacions prèvies i moltes vegades basades en material documental inèdit, d'arxiu, té el mèrit d'haver estat concebut amb voluntat d'amenitat fugint de la prosa academicista, pesada, plena de notes a peu de pàgina que fan córrer amb les cames al cul al lector que llig només per pur plaer. Ho expressa Furió en la presentació d'aquesta edició: "Els quinze textos reunits en aquest volum són, en el millor sentit de la paraula, assaig". L'altre encert és que no hi ha només autores per fer les biografies d'unes dones concretes. La història de les dones no és un tema només de dones, sinó de la història en el seu conjunt i, en aquest cas concret, les biografies d'aquestes dones ens ajuden a comprendre un poc més, i millor, el context en què van viure.

Assaigs que ofereixen al personal la vida de quinze dones valencianes que en el seu respectiu context, entre els segles XIV i XX, deixaren alguna petjada que s'ha pogut seguir. Com diu Furió: «podrien haver-ne estat més, i podrien haver-ne estat unes altres», ja que l'única cosa que les fa protagonistes d'aquest llibre és que són dones i valencianes. Dones de diferents èpoques històriques, de diferents classes socials, de diferents interessos... Hi ha nobles, reines, virreines, però també desconegudes, anònimes, com ara Beatriu Guimerà que va ser perseguida per la Inquisició.

Així, per citar-ne una parella, podem llegir la biografia de la coneguda Sor Isabel de Villena, a la qual Joan Fuster ja li va dedicar, en aquest diari, el 3 de juny de 1955, un article, «Nota sobre Isabel de Villena», en què destacava «la consciècia de sexe que posseïa Isabel». Una Isabel que ja forma part del currículum de secundària i batxillerat des alumnes valencians. Sobretot, com autora del llibreVita Christi considerat com una contestació «feminista» i literària a l'Espill de Jaume Roig. Tesi acceptada per Albert Hauf, que pensa que és 2una hipòtesi intel·ligent i molt versemblant, si tenim en compte la polseguera que degué alçar a València un llibre tan polèmic i biliós com l'Spill».

Personalment, m'ha commogut més la no tan coneguda biografia de la conspiradora i viciosa de la política, Carrossa de Vilaragut, que, quan s'establí al castell de Corbera, molt probablement caminaria pels mateixos camins que camine jo.

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats