19 de marzo de 2020
19.03.2020
Levante-emv
ÚLTIMA HORA
Al menos un fallecido al descarrilar un tren Alvia en Zamora

Després del coronavirus, un nou 15M

19.03.2020 | 14:44
Després del coronavirus, un nou 15M

Aquest confinament que estem vivint es diferencia mol poc d'un empresonament amb totes les de la llei. La sensació, si fa no fa, ve a ser molt similar. La diferència és que en aquesta privació de llibertat podem gaudir de certes comoditats, quasi com si fórem l'Urdargarín –o l'emèrit, si hi haguera una mica de justícia–. Podem intoxicar-nos amb la tele a qualsevol hora, cosa que en molts aspectes encara és pitjor per a la nostra salut mental, ja que fa augmentar l'estrès, la depressió i, sobretot, la manipulació ideològica. No oblidem a qui pertanyen i quins interessos defensen els mitjans de comunicació. Per això, és molt important que puguem contrarestar el pensament únic de la caixa adoctrinadora amb les xarxes socials, presumptament més lliures i democràtiques. Sort que encara ens queda Internet!

Els principals mitjans, amb les seues tertúlies compulsives ens estan dient que no és el moment de fer política, seguint els consells de la Ministra de Defensa, Margarita Robles. Estan confonent Estat d'Alarma amb Estat d'Excepció –que sona més a altres temps i altres llocs de mal record. Una cosa és posar-se la necessària mascareta o confinar-se per seguretat sanitària i una altra posar-se un esparadrap a la boca, lligar-se les mans o deixar de fer cassolades contra la monarquia. El govern continua fent política amb la seua actuació, típica de la inseguretat que té en afrontar un problema que l'ha enxampat de manera tan inesperada com inexperta. Però, la prepotència no els falta. Per això, menyspreen qualsevol retret, bé siga des de l'àmbit científic, com la de l'equip d'investigació encapçalat per Oriol Mitjà. O bé, no admeten cap crítica, com la que se'ls ha fet de manera reiterada per no haver aïllat Madrid, com es va fer amb Wuhan o Milà. O pensar que és millor la centralització que la subsidiarietat, quan tothom sap que qui millor coneix la realitat concreta és qui n'està més a prop –tot això, és clar, amb la màxima coordinació–, o que és millor presentar-se a les rodes de premsa envoltats de comandaments militars...
Totes les mesures econòmiques adoptades pel govern, potser són necessàries però no suficients. Sobretot, perquè es parla d'afrontar de manera conjuntural i limitada la situació que pateix la ciutadania i no la crònica situació de les persones que ja patien atur, pobresa, marginació... Així mateix, si comparem les mesures del govern espanyol –d'esquerres–, amb les de l'Italià, francès o alemany –de dretes–, aquestes semblen més avançades quan parlen de renda bàsica familiar, nacionalitzacions, prestacions socials, prohibició d'acomiadaments, etc. Per desgràcia ningú no diu res del que passarà quan acabe la crisi provocada pel coronavirus. Tothom s'imagina que la situació serà catastròfica per a la majoria de la ciutadania de l'estat espanyol que ara roman confinada a l'espera que l'estat la salve de la temible pesta vírica que ens assola. Hi ha economistes com Santiago Niño Becerra que pronostiquen un augment de l'atur molt significatiu per a enguany, així com una destrucció de mitjanes i xicotetes empreses i una reducció important del poder adquisitiu de les classes treballadores; afirma que es tracta d'una acceleració sobtada d'una crisi que correspondria a la fase superior de l'anterior del 2008. És a dir, que l'acumulació de capital en menys mans serà una tendència gairebé inevitable. Que guanyaran els de sempre.
S'està dient a bombo i platerets des del govern i fins i tot des de l'oposició que cal fer servir tots els recursos per a lluitar contra els efectes de la pandèmia actual, però no de la crisi que ja existia i la que vindrà després. Si partim de la base que el capitalisme produeix una pandèmia permanent de persones empobrides, desnonades, en risc de pobresa, en vulnerabilitat constant, morts per falta d'una alimentació suficient, per contaminació... per què no s'ha aplicat ja o s'aplica la mateixa voluntat i de manera radical? Estem davant una nova enganyifa, ens volen fer creure que l'estat ens salvarà de tots els mals, quan sabem que això no ha estat mai una realitat. Tothom sap a qui obeeix un estat com el que tenim actualment: als interessos d'una minoria sense escrúpols –mentre no es demostre el contrari–, malgrat les operacions propagandístiques de personatges com els Roig o A. Ortega.

Si mirem la història, les crisis s'han resolt sempre a favor de la classe dominant. Només hem de fer una ullada a la darrera del 2008. El poder econòmic es va concentrar en menys mans, que acumularen molta més riquesa, mentre que els nivells de pobresa augmentaren significativament. Que no ens tornen a enganyar. El resultat de la crisi que estem patint no pot ser favorable als de sempre. Tenim l'oportunitat de frustrar-los els plans. Hem de superar la possible síndrome d'Estocolm que podria crear-se amb l'actual gestió de la crisi; no caure en el conformisme, el pessimisme, la resignació o la submissió. Tot el contrari, hem de fer possible, en un futur immediat, el capgirament de tots aquestos probables efectes col—laterals sobre la ciutadania i convertir la crisi actual en un nou 15M, en un nou moviment per l'avanç d'una societat més solidària, que repartesca la riquesa i no la pobresa, que pose al servei comú l'economia i la justícia social. No hi ha prou amb promeses abstractes. Hem de recuperar la força, les propostes i la determinació de les mobilitzacions de maig del 2011 i preparar-nos per a què aquesta crisi no ens porte a un nou sacrifici en l'altar del capitalisme perquè, malgrat la crisi, no hem de suspendre la lluita de classes.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook