Jesús va tindre una sensibilitat especial per alleujar el dolor de la gent que sofria. Per això va passar la seua vida fent el bé, donant la salut als malalts i confortant i consolant tots aquells que, davant la malaltia, es trobaven en una situació vulnerable. Per això l'Església només té sentit, si viu amb una actitud de proximitat envers tots els qui pateixen, com ho va fer Jesús. Cecs, coixos, muts i sords, leprosos o invàlids, van trobar en Jesús l'acolliment, la salut i el consol. Per això he trobat tan important la carta que l'arquebisbe de València, Antonio Cañizares, ha adreçat al president de la Generalitat Ximo Puig, oferint-li el suport material de l'Església valenciana.
En una carta del 16 de març, i davant l'emergència sanitària que estem vivint pel Covid-19, a més de mostrar al president Puig la seua "proximitat, solidaritat i pregària pels qui sofreixen" i també pels qui "treballen per combatre aquesta epidèmia", l'arquebisbe Cañizares posa a disposició de la Generalitat, "les cases d'exercicis i els temples que siguen necessaris" per a les pràctiques sanitàries que es requereixen.
L'arquebisbe Cañizares, com en la paràbola del Bon Samarità (Lc 10:25-37), posa l'Església Valenciana en actitud de servei, per acollir i consolar els qui són víctimes d'aquesta pandèmia. L'arquebisbe Cañizares, en consonància amb l'Evangeli, es posa a disposició del president Puig per a "qualsevol necessitat", per així poder prestar "l'ajuda necessària".
L'Església només té sentit si és, com Jesús ens va ensenyar, una Església servidora, una Església Samaritana, que amb sol—licitud es fa càrrec dels qui més pateixen. Per això, com ens ha recordat el papa Francesc, l'Església ha de ser sempre un "hospital de campanya", perquè la gent que més pateix, puga trobar en els cristians escalf, consol i esperança.
Una entitat financera, que s'anuncia a la televisió, té com a lema: "Escoltar, parlar, fer". Perquè l'Església siga autènticament l'Església de Jesús, una Església Samaritana, ha d'escoltar més que parlar, ha d'acollir i acompanyar, sense jutjar i sempre ha d'infondre esperança. Només així serà una Església creïble, perquè no serà l'Església de les paraules i dels sermons, de la moral i del Dret Canònic, sinó l'Església de les obres i dels gestos, que dóna menjar als qui no tenen pa, vestit als despullats i acull els pobres i els malalts. La missió de l'Església ha de ser la que Jesús va fer: "portar la Bona Nova als desvalguts, a curar els cors destrossats" (Is 61:1)
Els temples, la casa de Déu, ha de ser, com encertadament ha ofert el cardenal Cañizares, la casa dels fills de Déu, perquè tots els qui es veuen atribolats, malalts i necessitats, troben acolliment i esperança.
