Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Panorama

Porga

Els últims dies hem introduït en la nostra parla diària termes ben allunyats del lèxic comú. Al ja familiar «coronavirus», afegim el més científic «COVID-19», ja parlem de «pandèmia» i «pacient zero» i el cap de setmana hem incorporat l'«estat d'alarma». Termes que passen de desconeguts a habituals en només unes poques hores gràcies a la repetició provocada pels mitjans de comunicació i, sobretot, per les xarxes socials.

A mida que avance la malaltia incorporarem nous termes del llenguatge mèdic, escoltem l'opinió d'«epidemiòlegs» que ens avançaran el relat de la «corba de contagi», professionals de la sanitat que ens parlaran de malalts «asimptomàtics» i ens contaran com tracten als hospitals les«pneumònies». Els comunicadors s'esforcen per dissenyar infografies, esquemes i pòsters informatius que facen més entenedora la crisi sanitària més veloç a què ens hem enfrontat potser els últims cent anys.

Fa poques setmanes, visitava en l'Institut López-Piñero l'exposició sobre la grip que va delmar la població mundial l'any 1918. Iniciada als Estats Units, la malaltia es va convertir en pandèmia en ser duta pels soldats americans als camps de batalla d'Europa durant la Primera Guerra Mundial. Es desconeixen les xifres exactes que oscil·len entre els 50 i els 100 milions de morts en només onze mesos. En aquell cas es tractava d'una mutació del virus, una recombinació entre virus humans i porcins. Era tal la mortaldat que, tant els governs aliats com les potències centrals, imposaren una censura fèrria dels mitjans de comunicació per tal que no condira la desesperació en les tropes. Espanya, que es declarà no bel·ligerant, fou l'únic que va informar sobre l'epidèmia, per això se la coneix com la «grip espanyola». Les lliçons que es desprengueren d'aquella crisi impulsaren la medicina preventiva i instauraren un sistema bàsic de seguretat social dirigit a atendre institucionalment la sanitat del país.

Entenc la por, perquè jo també en tinc, davant d'un mal que encara no té vacuna; però les experiències anteriors ens parlen de la necessitat d'actuar de forma controlada i coordinada. Malgrat les retallades, tenim encara un sistema públic de sanitat dels millors del món i una societat que ix als balcons a aplaudir i a tocar la dolçaina. Però a les persones insensates que se'n venen a la mar com si foren vacances, les que omplin els carros i deixen buits els supermercats açò els hauria de servir de porga.

Compartir el artículo

stats