La Generalitat Valenciana compta des de fa quasi quatre anys amb el Decret 82/2016, pràcticament per estrenar, que regula la prestació de serveis en règim de teletreball del personal empleat públic de l'Administració de la Generalitat, publicat pel Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), número 7828, de 14 de juliol de 2016. Aquesta proposta de teletreball va nàixer en l'Àrea de Publicacions de la Conselleria de Presidència, on tres traductores de l'esmentat DOGV iniciaren, com a experiència pilot, aquesta modalitat laboral el 17 de gener de 2011.

Durant tres anys, i des de la Subdirecció General de Política Lingüística d'aleshores, es va augmentar el nombre de persones teletreballadores, fins arribar a ser-ne un total de 15; i tres anys més tard, al gener de 2014, després de demostrar l'efectivitat i l'adequació del teletreball, en aquest cas per a un col—lectiu com el de la traducció i revisió de textos, amb tots els informes favorables emesos per la comissió avaluadora i aprovats per Funció Pública, el mateix Govern decidia suprimir l'experiment i tornar a la presencialitat de sempre, tan sobrevalorada com sempre. Finalment, amb la pressió sindical i de l'àrea i subdirecció esmentades, s'aprovava en 2016 el decret citat, que regulava un teletreball pràcticament inexistent en l'Administració de la Generalitat Valenciana fins a l'arribada de la Covid-19.

Teletreballar no vol dir desaparéixer del despatx, que és una de les coses que més vertigen sembla que donava i dona a la classe dirigent: els despatxos buits, l'horror vacui, associat a la falsa idea de pensar que quan més plens estan els despatxos de gent, més es treballa.

El binomi a més presencialitat més rendiment laboral és fals com demostràrem fa nou anys; i ara, amb la Covid-19 , fem un ús oportunista del teletreball, amb un decret que abans d'haver-lo posat en pràctica ja s'ha quedat desfasat, com podem comprovar novament en el Dari Oficial de la Generalitat Valenciana on tota la seua producció, des de l'elaboració del document, la traducció, la maquetació, la revisió i la publicació, es fa ara des de casa, teletreballant. Aquell Decret 82/2016 infrautilitzat ja reclama una revisió i una actualització; i si no s'haguera interromput aquesta proposta, tindríem una cultura de teletreball interioritzada, diferent, que haguera donat una resposta més ràpida i millor adaptada a la situació que travessem, on, segurament les bondats del teletreball que ara vivim en estat d'alarma les haguérem naturalitzat i rendibilitzat des de fa temps d'una altra manera, des d'una Administració pública amb una mentalitat més moderna.

Aquesta modalitat laboral ens obliga a repensar l'Administració pública, a reorganitzar-nos d'una altra manera, segurament més eficient i més eficaç, a parlar de productivitat; ens obliga a qüestionar-nos el que fem i com ho fem; ens obliga a respectar el medi ambient i a fer de la conciliació familiar una corresponsabilitat domèstica normalitzada; ens demostra que quedar-se en casa i no usar el cotxe baixa més del 68% els nivells de contaminació mediambiental; ens obliga a usar millor els edificis i, segurament, a estalviar en la compra i lloguer de locals públics; ens ensenya que el treball col—laboratiu i en equip és la peça clau de tots els àmbits laborals; ens ajuda a ser més versàtils i a pensar en la productivitat com a bé comú també en el sector públic. Ens obliga a relacionar-nos d'una altra manera, a pensar i a reflexionar molts aspectes socials, culturals i laborals; i això de pensar, en aquestes circumstàncies, també ens convé.