El món està canviant. No ens atrevim a parlar de futur. No hi ha paraula per a expressar el que ha de vindre. Pareix clar que les lletres i les reflexions que férem abans de la pandèmia es queden curtes o superades. La consonant B, per exemple, va ser la protagonista de la columna fa un temps i tot el que es va dir aleshores para curt. Hui, en esta nova era, intentaré fer-li major justícia a la segona lletra de l'alfabet.

En el seu moment, vaig escriure que amb la B mirem el món. Podem acostar-nos a la realitat, especialment amb les dos finestres nascudes de la posició majúscula. Però ara encara hi ha més. Des de l'estat d'alarma, ha passat a ser la inicial d'una gran paraula: balcó. En els pobles com Estivella, sempre l'hem tingut en consideració. Ha sigut el lloc noble des d'on penjar cobertors. En la ciutat estava caient en desús. Sols les generacions veteranes hi eixien per a sentir el carrer. La resta el dedicava a emmagatzemar trastos o, d'una manera més digna, a obrir un estenedor.

No obstant això, a hores d'ara, la dignitat ha tornat al balcó. El desig d'eixir a eixe espai per a descobrir-ne noves possibilitats (el cant, l'aperitiu i sobretot els aplaudiments), l'ha fet triomfar. Pocs i poques s'atreviran des d'ara a acabar amb el balcó. S'ha descobert que pot ser el millor contacte amb el món i l'horitzó.

La realitat ens ha de fer pensar. En el balcó hem tingut una nova dimensió de la vida. Tal vegada, en el nostre cada dia, quan tot passe, haurem de buscar sempre un balcó. És un lloc per a compartir i vore de diferent manera. Ens ajuda a relativitzar i a entendre que no el que nosaltres mirem sempre és el més cert. Tanmateix, encara no hem eixit d'esta i ja hi ha gent que els tanca. Sols desitja mirar com ella veu. No pensa que s'hi ha compartit i que ens hem igualat. El triomf de les palmes és el de la solidaritat per damunt de les diferències. Alguns polítics no entenen que un nou «Pacte de la Moncloa» és un gran balcó. Encara diuen que no hi caben comunistes, separatistes o sublevats. No comprenen que la societat hi ha eixit per a explicar-los, per enèsima vegada, que han d'estar junts. No és prou amb la lloança al balcó, si no reflexionen.

En definitiva, mirem novament la consonant B però amb una mirada més ampla. Des d'ara, és l'inici de la paraula balcó. Simbolitza el que hem canviat. Ens diu que tot passarà, si ens mirem més com a persones que com adversaris. Les diferències no s'han creat per a trencar sinó per a eixamplar els camins de la vida.