El món de la cultura, si tu no li poses remei, eixirà d'aquest confinament apagat, buit i aniquilat. La impossibilitat d'ajuntar-se buidarà els teatres i les sales de cinema. També les llibreries. Els músics deixaran de fer bolos. Els circs ja no trauran els somriures a la gent. Les ballarines i els ballarins faran l'estàtua. La cultura popular dels barris no tindrà públic assistent. Les noves distàncies socials acabaran de rematar a les i els treballadors de la cultura. Sí, treballadores de la cultura, això és el que són des de la seua precarietat. No són bufons que ens entretenen. No són els graciosos de torn que, amb les seues comèdies, ens fan riure. No són creadors, com si crear fóra un do dels déus que els inspiren. Són artistes, sí però perquè són artesans, perquè treballen la matèria cultural amb estima i cura perquè viuen de les seues creacions, de les seues exposicions o del seu públic.
Sense persones que els donen suport, seran sols fantasmes o ombres o nous pobres. En tot cas, seran vulnerables i tot això ho permetràs tu, ho permetré jo, ho permetrem nosaltres.
Per què? Molt senzill. En aquests dies de confinament, curiosament, és quan més cultura estem consumint. Llegim llibres que comprem en multinacionals que no paguen impostos, ens reunim per videoconferències amb tecnologia punta que dominarà el nou món de la cultura, veiem gratis en streaming funcions, viatgem gratis a web de cultura o li continuem pagant el sou a plataformes en línia que ens serveixen pel—lícules de les grans productores.
Amb els nostres actes demostrem que vivim aquest confinament amb més comoditat gràcies a la cultura. A una mena de cultura. A aquesta cultura que és el "poder cultural" de les elits culturals i que ens subministra "productes culturals" cuinats i enllaunats.
I què passa amb aquesta altra cultura popular dels artesans culturals que, amb les seues pràctiques d'excel—lència, amb els seus projectes xicotets, amb el seu saber fer de proximitat, estaven donant-li valor a la nostra existència comunitària?
Què passarà quan tornem als carrers i, fidels complidors de les noves normes socials de distanciament, deixem caure a les i els treballadors de la cultura perquè la pandèmia continuarà fent estralls entre els nous costums? Qui sobreviurà en aquesta nova llei de la selva cultural?
Els de sempre, els grans, les elits culturals, aquells que es poden permetre continuar rebent grans ajudes públiques o els que tinguen fons per a poder sobreviure diversos anys. La resta tancarà, apagarà, morirà.
Si la cultura és LLUM, això no pots permetre-ho. Tu ets la cultura. Tu tens a la teua mà l'origen de la resistència. No vull esperar el final del confinament per a certificar un altre final mentre jo seguisc adossat a les pantalles, les noves finestres de la cultura, mentre jo continue donant-li els meus diners a les elits culturals que continuaran venent els seus productes culturals.
Per això, des de la humilitat, des de la consciència crítica que ens puga generar la pertinença a una organització com la Intersindical que defensa sempre les persones més vulnerables enteses com a treballadores i no com a bufons o com a precaris, volem demanar-te (a tu, a mi, a totes) que encenguem la cultura des de ja mateix, no des de demà, o des que acabe el confinament.
Et convide a resistir. Resistir, la parauleta de moda. Per cert, treta d'una cançó, una idea cultural. Però no a resistir amb simples aplaudiments sense transcendència perquè resistir no és només aguantar o suportar amb resignació la fatalitat. Resistir és utilitzar la nostra resiliència per a fer costat al vulnerable, per a fer gestos que caminen en la direcció adequada, per a no deixar caure a cap persona. Si els estats o els mercats no solucionen aquesta crisi de la cultura, tu, ciutadana poderosa, almenys, pots intentar que les teues pràctiques culturals, en aquest estat d'emergència, siguen unes altres. Unes pràctiques que eviten l'actual "amazonització" de la cultura.
Per a tal fi, des la Intersindical Valenciana proposem aquest "Manifest Col—laboratiu" per a donar suport a la cultura de proximitat:
- Encén la cultura comprant des de la resistència: comença a usar productes culturals de "proximitat". Si has de comprar alguna cosa, abans fes-te una pregunta: la meua compra és resistent?
- Encén la cultura llegint des de la resistència: fes-li saber a la llibreria del teu barri que ets ací, que continuaràs sent un lector de "proximitat".
- Encén la cultura consumint música des de la resistència: respecta els drets dels autors que continuaran venent els seus discos per xicotetes plataformes de "proximitat" que no estan en els primers llocs dels cercadors d'Internet.
- Encén la cultura oferint els teus espais de resistència: secunda amb les teues instal—lacions culturals a tots aquells col—lectius que ho necessiten en el nou ordre social que isca d'aquesta crisi.
- Encén la cultura creant "caixes de resistència cultural": secunda econòmicament, si t'ho pots permetre, a aquests projectes xicotets que, sense suport mutu, deixaran d'existir.
- Encén la cultura exigint els teus drets com a treballadora i treballador cultural: exigeix, demanda, reivindica a pesar que la teua veu estiga trencada. Els polítics han d'escoltar i saber que la cultura no és un luxe per a rics, sinó una necessitat de totes perquè la vida siga més humana.
- Encén la cultura aportant més idees col—laboratives perquè, entre totes i tots, podem crear una cadena de consciència crítica cultural en positiu per aplaudir allò què des de sempre, els artesans de la cultura fan per nosaltres.
