Azorín afirmava que el número de llibreries, tant de llibres nous com d'ocasió, era creixent amb el pas del temps. Quasi un segle després la comparació, en allò que fa als establiments de llibres, no sembla massa favorable per a la nostra època; amb Covid-19 o sense. Hi havia itineraris turístics sobre la València republicana o la València eròtica, per citar-ne dos exemples. Ja abans d'arribar el coronavirus se n'haguera pogut confeccionar un recorregut, específic per als amants dels llibres, per les llibreries de València ja desaparegudes: Ausiàs March, Bello, Leo, Llavors, Maraguat, Valdeska. Estos són els primers noms que em venen a la memòria i, he obviat les llibreries de vell, que jalonarien esta ruta de la nostàlgia. Estem doncs, en una situació diametralment oposada a la què ressenyava el mestre de Monòver.
En l'extinció de les llibreries hi ha diversos factors. Un és la fi dels lloguers històrics. els preus actuals han abocat a la desaparició no sols de les tendes de llibres, sinó també d'alguns dels establiments més emblemàtics de València. Igualment, en els casos en què el negoci pertany al propietari, resulta molt temptador, sobretot en casos de successió, vendre i repartir el botí entre els hereus.
A més de la carestia dels locals hi ha l'aparició de noves formes de comerç, sobretot per internet. La companyia que déu el nom a la conca fluvial major del món oferix a l'abast d'un clic tot tipus de mercaderies, inclosos els llibres. Anar a una llibreria suposa una inversió no sols de diners en transport, sinó, sobretot, en temps. És evident que en les llibreries podem raonar amb el llibreter, formar part d'una tertúlia ocasional i, per suposat, fullejar llibres. No són, però temps per a la lírica, sinó per a la hipnosi del plasma, d'ací que el valor afegit de l'amical conversa en una llibreria siga preterit en ares de l'eficàcia i de l'economia del temps.
Cal apuntar encara un altre factor en esta quasi extinció que, ¡ai!, cada vegada és més poderós: la irrupció del llibre electrònic, l'adquisició del qual no precisa de cap intermediari humà. Este format compta a més amb dos avantatges: l'estalvi de superfície, ja que no ocupa volum en els prestatges i la incorporació de diccionaris que, almenys per a les lectores interessades, els hi facilita la consulta.
Un altre apunt anotat per Azorín és l'increment de persones lectores en el primer terç del segle XX. Eixe era un dels vectors que intervenien en l'augment del preu, sobretot, dels llibres antics, ja que la suma de lectors comportava un increment dels preus. Ara bé, la pregunta roman encara oberta: ¿hi ha més persones lectores ara o durant la II República? En este cas, la resposta és aclaparadorament favorable als temps que corren. No obstant els esforços pedagògics efectuats en l'etapa republicana, la quantitat d'analfabets era excessiva -sempre ho és, d'excessiva, però llavors més encara-. L'obligatorietat de l'ensenyament i, des de la LOGSE, fins als setze anys, ha fet de l'analfabetisme funcional -l'analfabetisme a seques està feliçment extint- un fenomen residual.
Ara bé, l'ampliació del número de lectores, ¿suposa el corresponent increment de temps de lectura? Ací la resposta ja no està tan clara. Per a una bona part de la joventut -i no sols jóvens-, la competència a la lectura ja no és de la televisió, ni tan sols de l'ordinador, ni que siga portàtil, ni inclús de la tauleta tàctil: el telèfon cel—lular ha desbancat tota la resta d'artefactes. Les jóvens es queden fins altes hores de la matinada furgant en el féisbuc o guasapejant. És a dir, que, certament, les jóvens escriuen més que mai i lligen més que mai; una altra cosa, clar, és el que lligen i com lligen; perquè realment és força difícil escapar a l'estímul-resposta que proporcionen les xarxes socials i, malauradament, no sols a les jóvens, sinó a les persones de totes les edats.
He comentat el possible itinerari de les llibreries desaparegudes. Sóc conscient de l'esforç que està fent l'Administració valenciana impulsant la lectura entre el jovent. Són generoses les ajudes als fons de les biblioteques dels centres docents i, molts els impulsos al foment lector. És cert que el fracàs dels regeneracionistes radicà principalment en confiar que l'impuls a la instrucció i a l'agricultura -escola i rebost- seria suficient per provocar la modernització del país, negligint els canvis més que necessaris en l'estructura de la propietat agrària. Però també és veritat que els canvis estructurals, per sí sols, si no venen acompanyats per modificacions personals, no servixen de res; d'ací la importància de la lectura.
Les declaracions del ministre de Cultura preterint l'impuls a la cultura i l'esport han generat indignació, cert; però també ho és que nosaltres, la ciutadania, tenim capacitat de decisió i poder de canviar les coses amb les nostres accions individuals multiplicades, com ara la d'adquisició de llibres. Enguany no podrem festejar com cal sant Jordi, no podrem gaudir de les desfilades de moros i cristians d'Alcoi, però sí podem oferir a les persones que estimem el tribut d'uns bons llibres: el gran antídot contra les malalties del confinament. I, per suposat, encomanem-los, els llibres, a les llibreries: com cal.
