Al final fa la sensació que açò se n'ha anat de mare. I se n'ha anat de mare perquè se'ns han restringit uns drets fonamentals i llibertats públiques basant-se en una alerta sanitària i unes mesures que se suposa estan sent efectives i ¡tots tan contents!.

No es pot acudir al treball (a excepció de les activitats essencials); ni tampoc són lliures els desplaçaments. Tot això basant-se en un perill potencial per cert qui siga. Però, ¿perill per a qui? Si resulta que ú està a casa amb la seua dona i fills tot el dia, ¿per què no podrá eixir a passejar amb ells en zones despoblades, sense trànsit o acudir amb cotxe buscant espais d'escampament?. ¿Ha d'anar sols en el cotxe i no amb la seua família, amb la que conviu tot el día?. Si ú viu en una zona amb pocs habitants i molts camins per a poder recórrer, ¿per què no pot anar per ells a passejar o córrer, inclús per a practicar esport? Si es tenen fills, néts o pares que viuen prop de la casa, ¿per què no poder visitar-los, avituallar-los o, inclús, acompanyar-los? I el poder acostar-se un a un temple a resar o anar a missa, sempre salvant les distàncies mínimes entre les persones ¿no és viure un dret fonamental com és de de la llibertat religiosa?

¡I pensar que encara hi haja gent que insulte als que vegen pel carrer, o rebutgen tindre com a veïns a sanitaris, metges o infermers!I

El govern que marque les normes d'atenció en la pandèmia i adopte les mesures necessàries que impedisquen les grans aglomeracions (les que no va adoptar amb caràcter preventiu) garantint la tornada a la normalitat. Ja està bé de repressió i mordassa, fent de les forces policials un útil instrument als interessos del govern de torn; monitoritzant les xarxes, criminalitzant conductes legítimes i emmordassant qualsevol crítica, vinga d'on vinga. Sent conscients que, en moltes de les sancions imposades, ni hi ha hagut requeriment previ ni gaudixen d'una appoggiatura legal adequada, ja que els decrets lleis són un colador d'imperfeccions i d'incongruències. ¿Per què s'encaboten a convertir l'alerta en un excepció encoberta, això sí de silenciar a l'oposició en un exercici d'opacitat sense precedents?

Esta és una qüestió no menor, que està sent denunciada per diversos juristes i acadèmics. Inclús presentant la seua denúncia no sols davant de l'opinió pública sinó davant de qui suposadament haurien de vetlar pels nostres drets col—lectius, com el Defensor del Poble, un il—lustre socialista.

Veient altres països d'Europa i del món, i com han torejat amb la situació, un es dóna compte que han sigut molt menys restrictius, menys lesius amb les llibertats i els ha anat molt millor. Ací li hem agafat gust a anar contra els nostres drets més bàsics i sagrats i comencen a eixir els tics autoritaris de sempre. Important-los un comí que el país se'n vaja a la ruïna més absoluta, i que en breu només ens quede socialitzar la miseria, al forçar un tancament total de la nostra activitat productiva.

No seré jo, no obstant això qui jutge la seua tasca. Em remet als diversos informes d'entitats independents que ruboritzarien a qualsevol governant i que ens situen com un dels executius més ineptes a l'enfrontar-se a l'actual crisi. Sempre s'ha actuat per darrere de les circumstàncies amb errors d'embalum evidents i nul—la previsó. El que ja està sent investigat pels jutges.

Acabem ja d'una amb estes mesures injustes i qüestionables; obrim-nos a la desescalada, de forma gradual i territorialment adequada. Retornem a una normalitat que tots desitgem i que cada u assumisca les seues responsabilitats, sense escudar-se en els tècnics i els uniformes. I posem a gent solvent al capdavant de la situació ja que els actuals dirigents han fet cert el lema del pitjor govern davant de les dificultats més adverses. Posem fi a este malson, donem dolc als morts, i tallem d'arrel tanta incompetència que ens avergonyix enormement.