El 25 d'Abril commemorem el dia de les Corts Valencianes, en record d'aquell 25 d'Abril de 1707 en el que començà la desaparició del sistema foral i del Regne de València. Enguany, no es podrà fer cap acte oficial pels motius que totes i tots coneixem. No podrem lliurar l'Alta Distinció Francesc de Vinatea ni el Guardó Guillem Agulló, instaurat en la legislatura passada. No obstant això, este 25 d'Abril és una data per reconéixer el treball i agrair l'esforç de totes aquelles persones que treballen, dia a dia, des de les seues competències i possibilitats, en fer que la nostra societat no s'ature i ajudar a totes les persones víctimes de la pandèmia.
Per això, este 25 d'Abril el pensament i el reconeixement està en totes les treballadores i treballadors del sistema sanitari valencià, i de totes les persones que treballen presencialment o telemàticament, en totes les persones que ho fan des del transport públic i privat, des dels supermercats, des dels mercats, les botigues, les fàbriques, els cosos i forces de seguretat, els serveis d'emergència i les persones voluntàries que ajuden dia a dia als seus veïns, posant en valor la solidaritat.
El 25 d'Abril de 2020 no és cap guerra, però és un conflicte que ens fa reflexionar sobre el món que ve. Lliurem una altra "batalla", contra un enemic invisible que ha fet un mal molt visible i ha obert una escletxa de dolor en la nostra societat. Però no ens ha aturat, continuem i quan açò passe, perquè passarà, els valencians i valencianes haurem d'anar a una en la reconstrucció del nostre poble, sempre agraint el treball del sistema del benestar públic valencià, que ho ha donat tot per cuidar de la seua gent. I ara caldrà fer bona política, amb bones idees que ens donen un camí compartit per edificar la reconstrucció. Calen, més que mai, acords institucionals a les Corts amb el suports del agents econòmics i socials.
La voluntat d'entesa evidenciada a la Diputació Permanent de les Corts d'esta setmana, s'haurà de concretar en idees, propostes, negociacions i acords. I els pactes, concretats en lleis, decrets i accions. Tenim una bona experiència en tot açò i no partim del no res, perquè hem sabut consensuar i negociar en la passada legislatura, i eixos punts de trobada són plenament vigents, acords per reclamar un tracte just per al nostre poble valencià.
Ara, més que mai, cal un acord amb un ampli suport entre agents econòmics i socials per aconsegir un finançament autonòmic i les inversions públiques territorialitzades que ens pertoquen i que venim reivindicant des de fa molts anys ja. Per això, cal pactar un mecanisme d'execució clar i concret. Tenim base inicial. Hem de continuar sumant consensos útils per a superar el més ràpidament possible la crisi econòmica i social, sense deixar ningú fora i que done confiança i un camí d'esperança al nostre poble.
