El temps ha confirmat que el sistema capitalista és la gran pandèmia de la humanitat, incompatible amb la compassió, l'afecte o l'empatia cap a les persones. Les millors aliades d'aquesta pandèmia són les polítiques neoliberals, disposades a capturar les seues preses per engolir-se'n drets socials i llibertats com una hàbil aranya. I és difícil fugir del seu parany quan teix la teranyina per atrapar la classe treballadora. Trau de les entranyes la substància de la cobdícia i de l'explotació per atipar-se i enriquir-se amb la precarietat capturada. L'exclusió social i l'explotació de la classe treballadora és el seu aliment primordial. Les rendes mínimes, teixides per l'aranya amb subsidis condicionats, no han pal—liat les situacions de la població que viu per sota del llindar de la pobresa i que malviu en l'economia de la misèria.

Cal buscar nous camins per a una vida digna on protegir-nos de l'explotació laboral. Ha arribat el moment d'exigir la renda bàsica universal, la resposta que l'aranya sempre ha evitat perquè dibuixa un nou model de societat més lliure, amb una banca pública en què la solidaritat i l'austeritat són factors estratègics que redueixen el malestar social, com un dret humà contra l'estigmatització social que protegeix de totes les persones.

Des d'aquesta perspectiva, hem de lluitar contra les relacions laborals que no compleixen la legalitat i mantenen grups d'assalariats sense drets laborals en empreses terciaritzades. També hem de fer net de les àrees grises que mostren regulacions laborals i amaguen fraus i incompliments. Calen reformes laborals decidides impulsades per nous agents socials, no sols patronal i grans sindicats que han deixat de vetlar pels drets socials i laborals de la classe treballadora, la qui més pateix totes les crisis. Posem fi a externalitzacions i privatitzacions, brou de cultiu de l'especulació i d'empobriments humiliants. Mirem la cara femenina de les treballadores exposades a acomiadaments sense atur que pateixen les condicions laborals més dures.

Les directrius neoliberals insisteixen a carregar-se els serveis públics i fomenten la gestió d'hospitals i escoles com si foren empreses, i això converteix els ciutadans en simple mercaderia i obri la porta a futurs desastres. La privatització dels serveis essencials és més costosa per a l'Administració i precaritza els drets laborals. Exigim als governs que administren eficientment els recursos col—lectius i que posen al centre de tot les persones i la seua qualitat de vida. Exigim que l'habitatge siga un dret garantit per a l'autonomia i igualtat de les persones. Rescatem-les: que la banca torne els més de 60.000 milions d'euros que l'Estat li va regalar per invertir-los en projectes socials.

Al País Valencià, no haver reclamat amb prou força a l'Estat el finançament que ens pertoca, ha reduït la inversió en serveis públics de qualitat. Som víctimes de l'espoli fiscal, de l'aranya que al centre del seu parany ens manté atrapats a la seda enganxosa i no ens permet moure'ns. No podem consentir que la nostra capacitat d'autogovern romanga en estat de coma, lligada de mans i peus. Hem de trencar els fils radials de la teranyina estatal i crear xarxes pròpies per enfortir el sistema públic valencià, prioritzar el consum de productes de proximitat, refer un model econòmic al servei de les persones, elaborar un teixit productiu sense especulacions que no ens condemne a la desigualtat salarial i vetle pel medi ambient amb criteris de sostenibilitat. Fem un País Valencià de totes i tots, gestionat amb el concurs democràtic d'una ciutadania cada vegada més empoderada.

Des d'Intersindical Valenciana continuarem treballant per enfortir les nostres fragilitats i fer de la nostra acció el millor antídot. Perquè no volem tornar a la falsa normalitat d'uns pocs. Perquè no ens rendim i forgem entre totes i tots la solidaritat i la justícia i l'escampem arreu, a la conquista de més drets socials i laborals, més serveis públics i més autogovern!