Sis setmanes son molts dies per mantindre tranquils a casa als nens i nenes, quan van arribar les primeres noticies d'una possible eixida parcial del confinament pels més petits molts nens i nenes van començar a contar les hores que els quedaven per tornar a trepitjar els carrers, encara que fos sense poder abraçar als amics.Tots esperaven el diumenge com si els Reis d'Orient arribaren en aquest Abril on el COVID-19 ens ha segrestat Falles, Pasqua i Primavera. Començáren a traure la pols dels patinets, les nines, els balons i tota mena de joguines amb l'esperança posada en aquell darrer diumenge d'Abril.
I l'alba ens va dur un diumenge lluent, solejat i, malgrat tot, primaveral, on apetia emplenar carrers, places i jardins amb l'alegria riallera dels infants. Tal vegada davant tal explosió de goig després de dies i dies de confinament molts pares, els que havien de ser responsables i complir amb la normativa emesa pel Govern, van oblidar que encara som immersos dins d'una espiral de perill que està costant, moltes, massa, vides. I allà que es van llençar al carrer famílies senceres sense respectar les mesures sanitàries prescrites pels que, teòricament, han de vetllar per la nostra salut. Molts pares i mares van oblidar la norma "dels quatre uns" : UN adult amb tres menors màxim, sense sobrepassar la distancia d'UN kilometre de casa, UNA hora de recorregut y UNA sola eixida diària.
Nens feliços i pares irresponsables van ocupar carrers, places i jardins de les principals ciutats d'Espanya amb el perill que pels demés suposaven, i també per ells mateixos. Pares que, inconscients o conscients del que feien, van exposar els seus fills al perill d'infecció. Pares que pensaven que estaven exercint el seu dret a la llibertat mentre atacaven el dret a viure lliures de malaltia de molts altres que, amb ganes o sense elles, estaven, estàvem, aguantant per respecte i solidaritat amb la resta de població les pesades hores i dies de confinament.
Alguns sanitaris van expressar per les xarxes socials el seu enuig per aquestes conductes incíviques. Jo estic segur que molts dels que al migdia estaven al Sol dels jardins del Turia a València, a les platges de Matarò, a la Diagonal de Barcelona, o pels carrers de Donosti, aquella mateixa vesprada, a les 20 hores, van eixir als balcons per aplaudir els sanitaris. I no, senyors i senyores insconscients, no usen els aplaudiments dels balcons com un particular confessionari per demanar amb les ovacions el perdó del seu pecat d'haver trencat el confinament. Els sanitaris davant algunes conductes ja estan una mica farts, son moltes les setmanes que estan lluitant per salvar vides humanes perquè quatre, o quatre mil irresponsables, amb la seua actitud llencen per terra tot el treball que estan fent. Menys aplaudiments i més estar al seu costat quan els retallen els llocs de treball com passarà en poc temps a Madrid, on no renovaran els contractes als que aquestes setmanes han estat lluitant per salvar vides o en Murcia on el també Govern "trifachito" ja ha retallat els pressupostos de la sanitat en un 57 %.
El Govern de Sánchez tal vegada no ha gestionat bé aquesta eixida infantil als carrers, però no li tiren la culpa als que manen, es molt fàcil dir que sempre son culpables els que han de prendre decisions . Si hi ha un repunt en infeccions o morts deguda a aquestes eixides embogides a prendre el Sol i ens hem de quedar més setmanes confinats els únics culpables son els que s'han passat les normes per l'entrecuix.
Diuen que dissabte vinent els més grans també podrem eixir de casa a fer un passeig. Espere que siga en franges horàries diferents o tindrem un caos, De tota manera #JOEMQUEDEACASA.
