29 de abril de 2020
29.04.2020
Levante-emv

Per què cal fer i no cal fer les EvAU

29.04.2020 | 18:23
Per què cal fer i no cal fer les EvAU

E l dret a l'educació està proclamat en l'article 27 de la Constitució Espanyola (CE). L'article 10.1 de la CE estableix que «les normes relatives als drets fonamentals (...) s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH)». Quan la DUDH proclama el dret a l'educació (art. 26) diu literalment: «l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius». Atenció que no diu la «matriculació», sinó «l'accés». És obvi que la matriculació en els centres privats d'ensenyament superior depén del fet que l'estudiant estiga «accedit» i que pague una «matrícula». D'aquesta manera, amb una prova d'accés que aprova el 93,2% en la convocatòria ordinària (més una altra porció en l'extraordinària), es perverteix l'esperit de la DUDH (que no la lletra) ja que es permet que estudiants amb menys mèrit ocupen places en carreres que altres estudiants, amb més mèrits, no hi poden ocupar, perquè tots estan «accedits». Naturalment les EvAU també serveixen per ordenar l'accés a determinades titulacions, però aquesta exigència no és prou per justificar una avaluació general: l'autèntica raó és una altra, salvaguardar l'acompliment de la lletra de la DUDH. Per això també, el fet que determinades universitats privades no demanen nota de les proves d'accés per fer la matriculació hauria de ser objecte d'una investigació de la fiscalia i un procés per atemptar els drets fonamentals.
Però, d'altra banda, no s'haurien de fer les proves d'accés mentre durara la situació de pandèmia. Si es realitzen en instal—lacions universitàries, caldria comptar amb personal (docent i d'administració i serveis) que no formara part dels col—lectius de risc, convenientment guarnit amb EPI, proporcionar també l'equipament mínim a l'estudiant (i garantir que el mantindrà durant les proves), procedir a la desinfecció (i no només la neteja) diària de les instal—lacions, garantir que l'estudiantat manté la distància per evitar el contagi no només durant la prova, sinó també abans i després de la mateixa, i que tant els qüestionaris com les respostes no són mitjà de transmissió de la malaltia, ni abandonen les institucions ni es trenca la cadena de custòdia. A més, d'habilitar sistemes de transport a les instal—lacions que garantisquen la distància social. Si no s'han pogut garantir aquestes condicions en les oposicions del professorat, per què es pensa que es poden garantir en les EvAU?

Cal plantejar-se, també, quina fiabilitat sobre la vàlua i el mèrit dels estudiants es pot obtenir en un examen dut a terme en condicions de tanta tensió social i ambiental. Si ja l'EvAU és estressant, imaginem què suposa fer-la amb mascareta, guants i seguint instruccions de «guardians» vestits amb EPI. ¿Abaixaran també els numerus clausus de les carreres? Perquè cal esperar una davallada de resultats tot i les facilitats que s'han promés en la prova. ¿O es farà una correcció generosa que, per tant, tampoc no podrà ser ni uniforme en els tribunals ni reflectirà el mèrit dels examinands?

Així que aquesta és la situació respecte de les EvAU: «Ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio, contigo porque me matas y sin ti porque me muero».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook