Al final de l'etapa formativa, et dirigeixes amb il—lusió al teu centre de pràctiques, tens ganes d'aprendre i de convertir-te en eixa professional que prompte -esperes- podrà ser independent treballant d'allò que ha estudiat. És el teu primer dia de pràctiques on, per descomptat, no veuràs ni un euro i a més, segurament, abans o després t'acabarà costant diners a tu, més diners del que t'ha costat pagant la matrícula dels crèdits de pràctiques.
En arribar al centre de treball et trobes situacions que no esperaves: no et presenten un pla formatiu amb objectius concrets ni tasques assignades al procés d'aprenentatge que suposen les teues pràctiques. I este és només el principi d'un camí que, segurament, hages de caminar tot sol perquè resulta que el teu tutor de pràctiques ni tan sols està amb tu en el teu centre de treball i des del teu centre de formació tampoc et donen un seguiment vàlid: no t'han informat de quins són els teus drets, ni de què és el que podries esperar d'aquest període d'aprenentatge.
T'has sentit identificada amb alguna de les línies anteriors? Si la resposta és no, enhorabona: eres de les poques persones afortunades que han tingut o estan tenint un seguiment adequat en el seu període de pràctiques formatives. Si la resposta és sí, no estàs sola. Ja que les pràctiques i els contractes de pràctiques semblen haver-se convertit en una eina per a trobar mà d'obra barata o, més aviat, gratis.
Sota el pretext de la falta d'experiència trobem persones contractades per a executar tota una sèrie de tasques que, encara que invisibilitzades, són necessàries per al bon funcionament dels centres de treball i que, a més, haurien d'estar duent-se a terme per persones contractades i no pels qui, suposadament, estan en període de formació.
Però no sols s'invisibilitza el treball que realitzen les persones en pràctiques, també queda relegat a un segon pla l'estalvi que suposa a tot centre receptor de personal en pràctiques la idea incorporada al sistema educatiu, sobretot des de l'aparició del "Pla Bolonya", que és indispensable treballar gratis a través de pràctiques curriculars i extracurriculars per a assegurar-se l'anhelat futur laboral.
Missatge rere missatge, va calant en nosaltres la idea de la "hiperproductivitat" acadèmica-laboral per a l'èxit vital. No són poques les vegades que en qualsevol espai amb amigues i companyes en el qual he participat ha estat compartida la reflexió entorn d'aquest tema on la frase conjunta era alguna cosa així com "no tinc temps per a més però sento que no faig suficient". La interiorització d'aquest discurs ha beneficiat profundament al sistema econòmic actual que, contracte a contracte, aprofita que les persones joves amb poca experiència però molta formació i ganes d'aprendre accepten -per absència d'alternatives- la precarització de les seues condicions laborals en forma de beques o contractes de pràctiques.
A més, les pràctiques no acaben en el sistema educatiu: en el mercat de treball trobem un fum d'opcions per a abaratir la contractació en forma de les anomenades "pràctiques laborals" que permeten contractar -de nou sota l'excusa de la "formació"- a persones amb poca experiència en condicions que en moltes ocasions acaben costant diners a la treballadora.
Davant això, quines són les conseqüències de la precarització laboral en forma de "pràctiques"? En la majoria de les ocasions esta situació afecta únicament a les persones joves que s'estan incorporant al mercat laboral, un sector de la població que es troba en uns nivells exclusió social preocupants i amb una taxa d'emancipació molt baixa.
La situació econòmica i la cronificació en el temps dels contractes de pràctiques han contribuït, d'una banda, al fet que estos hagen deixat de ser una eina útil per a la inserció laboral de la joventut i, d'altra banda, a remarcar les desigualtats existents de partida ja que... Qui pot permetre's acceptar la precarització laboral dels contractes de pràctiques? Per això, no són poques les persones que acaben allunyant-se de la inserció laboral en el sector per al qual han estudiat perquè, senzillament, no poden dedicar més temps a regalar la seva força de treball.
En estes dates tan assenyalades com el Dia Internacional del Treball, des del Consell Valencià de la Joventut considerem fonamental recuperar la utilitat dels contractes de pràctiques com a eina útil per a la inserció laboral, com un mecanisme perquè totes puguem celebrar este dia amb el contingut que hauria de tenir i que el treball decent siga una opció també per a les persones joves.
Per sort, si es tracta de reivindicar els teus drets, no estàs sola. Ja que les organitzacions sindicals centren els seus esforços a acompanyar les reivindicacions i la lluita pels drets de totes les persones treballadores. Juntes podem continuar reivindicant en tots els centres formatius i de treball el significat dels contractes de pràctiques, actuant perquè ningú es veja obligat a deixar allò al que ha dedicat la seua formació perquè els contractes en pràctiques s'eternitzen i ens obliguen a regalar la nostra força de treball.
Associem-nos i practiquem els nostres drets perquè la inserció i l'emancipació siguen unes opcions per a totes. Perquè no sembla una sorpresa assumir que si no exigim unes pràctiques de qualitat tant a uns -centres de formació- com a uns altres -centres de treball- fàcilment continuaran buidant de contingut els mecanismes creats per a l'emancipació i la inserció laboral i relegant-nos a ser els eterns becaris, sense reconeixement, amb tasques invisibilitzades i mal pagades.
