La vacuna social

econòmica, l'Administració, més que mai, haurà de cuidar a les persones més vulnerables. Ho comentava Wyoming

fa uns dies al seu programa quan visibilitzava la tasca dels i les treballadores socials com fonamental per a eixir de la

crisi i apuntava que dotar de pressupost als Serveis Socials serà vital.

En l'entrevista que en el mateix programa realitza Andrea Ropero a José Manuel Ramírez, president de l'Associació

de Directores de Serveis Socials, ens posava en alerta de la situació present que s'estan vivint a conseqüència de les

retallades que van patir els serveis socials el 2008, i la situació futura, on es preveu que es duplicaran les persones

usuàries amb necessitats i on patiran sobretot les persones més vulnerables si no es fa efectiva eixa dotació econòmica.

Està clar que els Serveis Socials no donen abast, i no només per la part econòmica, també perquè no compten amb

recursos humans suficients de diferents categories professionals per fer un treball de qualitat i repartir funcions i tasques

per atendre millor a la població que ho necessita. Els treballadors i treballadores socials en temps de coronavirus, han

sumat a la seua tasca habitual fer nous expedients, tramitar ajudes, donar suport psicosocial i altres intervencions,

organitzant dutxes, repartir menjars a casa, organitzar roba, mantes i innumerables tasques d'atenció directa en l'àmbit

sanitari, per descomptat, i amb altres àmbits al costat de les persones de qualsevol col·lectiu. Moltes vegades, de

manera voluntària, doblant els seus horaris sense descans.

És cert que el Treball Social és una professió de vocació, no es podria entendre d'una altra manera, però a soles

no podran. La situació que comença i que vindrà, necessita d'uns altres professionals formats al seu costat.

La injecció econòmica als Serveis Socials i a les entitats que col·laboren amb ell, haurà de fer-se servir també per a

enfortir els seus equips més enllà del voluntariat, amb professionals formats per tal de millorar la qualitat del seu servei.

Quins podrien ser?

Parle d'altres professionals invisibles! Però que existeixen al Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals fa més

de tres dècades. Són els i les professionals de Serveis Sociocultural i la Comunitat, una família professional que ha

anat creixent per les necessitats detectades i els canvis sociològics que s'han produït a la nostra societat i, com diu el

Reial Decret per la qual s'estableixen aquestes titulacions d'FP, amb la finalitat d'aconseguir professionals competents

que responguen de manera efectiva a les necessitats demandades pel sistema productiu i als valors personals i socials

que permeten exercir una ciutadania democràtica.

Persones titulades, tècnics i tècniques en Atenció a Persones en Situació de Dependència, Integració Social, Mediació

Comunicativa, Promotors/res en Igualtat de Gènere, Animació Sociocultural i Turística i Educació Infantil.

Professionals, que també s'han format per treballar la prevenció i la intervenció per tal de garantir benestar social i

qualitat de vida a totes les persones, amb coordinació en altres professionals del sector social i educatiu.

Des de fa anys, aquestes professions s'assenyalen pels observatoris d'ocupació estatals i europeus com nous jaciments

d'ocupació, és a dir, activitats laborals que sorgeixen a conseqüència dels canvis socials i que generen noves demandes

que necessiten ser cobertes. Però es dóna la paradoxa què, en aquesta família professional, Serveis Socioculturals i a

la Comunitat, tenim un superàvit de professionals titulats i titulades desocupades, moltes més persones titulades que

contractades, existeix una alta desocupació d'aquests perfils professionals. Com és possible?

Em pregunte si serà perquè s'ha estat cobrint aquesta necessitat amb altres persones no titulades, cuidadores informals,

quasi sempre dones, o per voluntariat d'entitats social que han resolt, amb bona voluntat, però de manera precària

algunes situacions, disfressant la realitat de la necessitat d'intervenció d'aquests professionals.

Els i les treballadores socials, en moltes ocasions no poden eixir dels despatxos per la paperassa administrativa que

han de fer diàriament i arribar a totes les tasques que suposa fer una intervenció de qualitat i sostenible en el temps.

Necessiten d'altres professionals en els seus equips fent tasques dia a dia de prevenció i de desenvolupament

comunitari al carrer, als centres educatius i a altres recursos a la comunitat.

Estaria bé que eixa dotació econòmica siga efectiva molt prompte i que puga ser destinada també a millorar els recursos

humans de serveis socials sense restar, sinó sumar, la qualitat de l'atenció a les persones que ho necessiten. Fem equip!

* Professora de Secundària d'Intervenció Sociocomunitària, Assessora de formació de

professorat de Serveis Socioculturals i a la Comunitat, Treballadora Social i Professora Associada de la Facultat de

Ciències Socials al Departament de Treball Social.