Des de fa unes quantes setmanes Pedro Sánchez está jugant amb foc i aquesta pot ser la setmana en la que, naturalment de manera metafòrica, la Moncloa pot començar a fer olor de socarrim. La que tindria que ser lleial oposició, parle de la dreta extrema i l'extrema dreta, volen ser els piròmans. Però, fins ara, no hem vist cap detall perquè les forces polítiques que van dur Sánchez a la Presidencia puguen continuar recolzant les propostes que en forma de "trágala" els arriben des de Moncloa, i de les que en la majoria d'ocasions se n'assabenten llegint la premsa.
Crec que es hora de recordar al President del Govern, als seus Ministres i als militants i votants del PSOE, gràcies a qui estan ocupant el banc blau del Govern, perquè quan amb els vots d'altres formacions polítiques ets on ets no pots oblidar-ho. I això es el que semblen haver oblidat Pedro Sánchez i alguns dels seus seguidors. Quan no tens la majoria absoluta no pots governar mitjançant un "ucàs" o per "real decreto". Quan es demana el vot afirmatiu es necessari primer dialogar, presentar, amb antelació, propostes i arribar a acords, perqué si no es fa aixi es molt possible que els antics socis es senten menyspreats.
Aquesta setmana està a la teulada la quarta quinzena d'Estat d'Alarma. I, quan escric aquestes linies, dilluns vesprada, està en perill la seua aprovació pel Congrës de Diputats. L'aplicació a mitjans de Març de l'article 116 de la Constitució va suposar, per molts una espoliació per part del Govern central de les atribucions, també constitucionals, de les CC.AA. Però, fent un exercici de responsabilitat, nacionalistes bascos i catalans van aprovar una disposició que, segons la llei 4/1981 reguladora dels estats d'Alarma, Excepció i Setge diu que seran vigents "quan circumstancies extraordinaries feren impossible el manteniment de la normalitat mitjançant els poders ordinaris de les autoritats competents". Alguns juristes han opinat que les autoritats competents, les de les CC.AA. podien fer-se càrrec de dur endavant el manteniment de l'ordre, altres pensen que fer valdre aquest article es en realitat una manera amagada d'aplicar l'article 155, despullant les CC.AA. de la seua autoritat, i altres pensen que som davant l'aplicació oculta d'un Estat d'Excepció.
Pedro Sánchez es, ara per ara, única "autoritat competent" per marcar les seues regles del joc sense acceptar, en principi, les propostes fetes per alguns altres Presidents, especialment les que han arribat des de la Generalitat de Catalunya per part del President Torra. La Generalitat catalana va demanar el confinament total de Catalunya com eina per impedir l'expansió del virus, des de Moncloa es van negar a fer-ho, per acabar acceptant quinze dies després que una bona mesura era confinar tot l'Estat. Es va demanar que el desconfinament fos per franges horàries, també la resposta fos una negativa per una setmana després acceptar franges per diversos co—lectius. El Govern de Sánchez va optar per ressucsitar la "provincia" com eina de mesura per les fases de desconfinament, ara, a la proposta catalana s'han unit el País Valencià i les Illes. Una proposta correcta que està a la teulada de Moncloa, i que, segurament, s'acceptarà amb la boca petita i traient-li importància.
El Govern PSOE-UNIDAS té un problema, creure que els que el van ajudar a ser Govern sempre estaran disposats a moure el cap assentint a les seues propostes. Ara vents de xantatge eixen de Moncloa amenaçant amb la fùria eterna i acussant de culpables de tots els mals als que no vullguen votar a favor d'un nou Estat d'Alarma. Amb aquestes actituds Sánchez està jugant-se el seu futur i el nostre. Sr.Sánchez escolte als que el van ajudar a ser on es.
