Teatre, cultura i resiliència

TEATRE. Evidentment, el teatre és la seua raó de ser i allò que va empènyer els seus fundadors Pilar Almeria, Joan Peris i Ximo Solano, a crear-la. Però la pregunta és, quin tipus de teatre? I ací trobem ja la primera i gran especificitat del projecte, les «seues constants vitals» com les qualifica Pilar Almeria: un teatre de repertori en la nostra llengua modulat de moltes i diverses maneres al llarg de les trenta-tres produccions pròpies que amara coherentment les dues fases en què podem dividir la seua trajectòria. La primera fase comença el dissabte 13 de maig del 1995 amb l'estrena de Nàpols milionària, d'Eduardo de Filippo i es tanca el 2011 on, entre les seqüeles de la gran crisi del 2008, la Companyia és substituïda per la direcció de la Societat Coral el Micalet que encomana la gestió de la sala a uns altres protagonistes. Però la interrupció no dura ni un any de manera que el 2012 comença la segona fase de les seues produccions. Una fase que continua fins avui i que desitgem per molts anys.

Són moltes les produccions exitoses que podríem reportar i que han anant concretant «les constants vitals» del teatre que volien fer. Amb tot, em limitaré a indicar-ne només algunes. Així en la primera fase tenim, no només aquella il—lusionada i contundent estrena de Nàpols milionària, sinó el gran èxit de Ballant Ballant, amb dramatúrgia de Joan Peris, L'hostalera de Carlo Goldoni, La bona persona de Sezuan de Bertolt Brecht o El temps i els Conway de J. B. Priestley. De la segona fase podem indicar alguns altres grans èxits com ara Hamlet Canalla de Manuel Molins, El verí del teatre de Rodolf Sirera, El Nom dels francesos M. Delaporte i A. de la Patelière o El Jardí dels cirerers, de Txèkhov - Molins sense oblidar un altre grandíssim èxit del seu autor fetitxe Eduardo de Filippo, Nadal a cals Cupiello amb unes interpretacions delicioses i més que memorables. Ara, però, per commemorar aquests sòlids i fecunds vint-i-cinc anys, la Companyia preparava una obra del dramaturg angloirlandés Martin McDonagh, però la COVID-19 els ha obligat a interrompre els assajos. Esperem que aquesta suspensió obligada passe i tornem a recuperar un altre dels seus millors moments.

CULTURA. El teatre és cultura, però la cultura és més que teatre. D'entrada podem considerar que la cultura és també un bé bàsic com s'ha evidenciat en aquesta pandèmia en què la mateixa OMS ha reconegut el paper fonamental de la cultura per a la salut. Ara cal esperar que les autoritats polítiques i econòmiques també ho reconeguen i hi apliquen les polítiques necessàries. Amb tot, la Companyia Teatre Micalet sempre ha tingut clar aquest supòsit i així ho demostra col—laborant en les activitats de la Societat Coral el Micalet implicant-se en el Premi de Teatre, els Premis anuals de la Societat o el preuat Micalet d'Honor. A més a més, la Companyia obre la sala i les programacions a altres companyies valencianes, catalanes o de les illes de manera que és, indiscutiblement, un referent plural de la cartellera teatral de la ciutat. Així mateix, la Companyia organitza debats d'interés públic sobre alguns del temes de les obres presentades com ara el magnífic encontre amb el jutge Ximo Bosch a propòsit d'alguns dels interrogants que planteja el Hamlet Canalla de M. Molins. Però sobretot, encara hi ha un parell d'activitats culturals que defineixen la seua identitat: l'obertura al públic jove, escolar o no, com ho mostra la gran acollida dels joves i els debats generats entre alumnes, professors i la Companyia en les sessions matinals d'El Moviment amb un esplèndid Ximo Solano i uns formidables actors joveníssim que tenien pràcticament la mateixa edat que el públic que els seguia. I tot això rematat coherentment per una altra de les «constants vitals»: la lleialtat a la nostra llengua posant-hi en joc tot un seguit de registres i nivells de llenguatge, d'accents i colors lingüístics diferents d'acord amb les exigències dels personatges i les obres programades.

RESILIÈNCIA. Des del punt de vista ecològic, la Resiliència es defineix com la capacitat d'un ecosistema de retornar a la mateixa posició específica i a l'estat normal en ser afectat per pertorbacions o interferències. I així mateix, des del punt de vista psicològic, es tracta de la capacitat de l'individu [o la col—lectivitat] per afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses. I en tots tres sentits, ecològic, personal i col—lectiu, la Companyia Teatre Micalet ha sabut fer de la dificultat virtut i s'ha mantingut, a pesar de totes les dificultats, econòmiques, personals, polítiques o socials, lleial als objectius que la configuren dins el sistema ecològic de la nostra cultura viva. Per això, la Companyia Teatre Micalet és un bé bàsic de la cultura i el teatre de la ciutat i de la nostra comunitat que tant els governs municipals com els autonòmics han d'ajudar perquè siga una empresa sostenible a llarg termini i el públic puga seguir fent-la seua, com de fet ja se l'ha feta: Llarga vida a la Companyia teatre Micalet. Llarga vida al nostre teatre i a la nostra cultura.