13 de mayo de 2020
13.05.2020
Levante-emv

Apoderament cabells blancs ja!

14.05.2020 | 00:19
Apoderament cabells blancs ja!

Manifest col—laboratiu d'INTERSINDICAL VALENCIANA en suport de l'apoderament de la dignitat de les nostres persones majors, dels seus projectes de vida assistida i del suport necessari de les treballadores i treballadors compromesos amb la seua autodeterminació.

Intersindical Valenciana des d'un compromís amb les persones majors i els seus processos d'envelliment, davant la situació generada pels milers de morts provocades per la pandèmia del COVID-19, des de la nostra responsabilitat social com a sindicat de classe, assembleari, defensor dels col—lectius més desfavorits, des del nostre compromís amb la res pública, i l'inclusiu, demandem a la societat valenciana una ona, un moviment, una marea o un tsunami d'APODERAMENT DE LES PERSONES MAJORS!

1.- Un APODERAMENT DE LES PERSONES MAJORS suposa, després que passe tota l'emergència sanitària, un canvi de models, de mirades cap a les nostres persones majors. No hi ha prou només en donar suport a les seues demandes econòmiques (que per descomptat també), sinó la dignitat mateixa que col—loque en primer pla la idea de VIDA REALITZADA I ASSISTIDA. No és incompatible cuidar i apoderar. No podem replicar models insostenibles d'envelliment que no siguen actius, assistits, no elitistes i cooperatius. No hi ha prou amb "millores" dels actuals models. És necessari un canvi profund que comença amb la pròpia mirada dels majors i del seu necessari "poder sènior", de l'escolta activa cap a les seues demandes integrals de dignitat i al suport de les treballadores i treballadors que els cuiden perquè aquestes vides continuen sent necessàries, útils i poderoses.

2.- Un APODERAMENT DE LES PERSONES MAJORS suposa el coratge necessari perquè les polítiques públiques de distribució dels recursos es comprometen amb tota la societat valenciana a portar endavant plans de desenvolupament que afecten a les persones majors i que dialoguen amb TOTES i TOTS els protagonistes del canvi. Ningú ara és prescindible. Si estem aprenent una mica d'aquesta crisi és el valor de allò col—laboratiu, del teixit d'aliances, de les xarxes de suport mutu, de les idees compartides, dels espais de trobada comunitaris. La política valenciana no pot eixir d'aquesta pandèmia tornant a la normalitat del model assistencial sense apoderament i sense el suport actiu dels professionals socials i sanitaris que, en primera línia de combat, han vist com aquests majors se n'anaven sense poder acomiadar-se ni tan sols dels seus familiars. Aquests, en molts, casos han sigut, amb el risc que comporta, l'última mà que els majors han pogut acariciar. Una Inclusió Sènior ha de comptar amb elles i ells, les persones majors, com a agents actius d'apoderament.

3.- Un APODERAMENT DE LES PERSONES MAJORS suposa l'impuls d'altres models no-residencials comunitaris, però no des de l'elitisme individualista dels projectes on majors acabalats es retiren a espais paradisíacs amb tots els mitjans per a qui se'ls pot pagar. Existeixen projectes interessants de "vida assistida" o de "cooperatives" que hauran de ser valorats des de la perspectiva d'allò públic. No n'hi ha prou amb importar idees, cal adaptar-les als nostres entorns concrets. Aquesta crisi ens ha ensenyat també a actuar localment i a pensar comunitàriament i també ha prendre les decisions col—lectivament, per la qual cosa, s'ha d'escoltar les persones majors, i a les persones que hi treballen amb elles, per decidir sobre el model però també sobre la gestió de cada dia. Totes les persones afectades, les majors i les que hi treballen, han de tindre veu i capacitat de decisió i participació activa en els òrgans de decisions.

4.- Un APODERAMENT DE LES PERSONES MAJORS requereix del coratge de la posada en marxa de projectes públics que no desarrelen als majors dels seus entorns, que els valoren com a agents actius en la comunitat, que compten amb la seua experiència i amb la saviesa acumulada durant les seues vides. L'assistència és compatible amb aquesta visibilitat social. En aquest sentit, és molt important que els col—lectius que donen suport a la sostenibilitat i el món rural s'impliquen col—laborativament i posen en valor els territoris buidats del País València. Un sol exemple entre molts: és molt més sostenible i viable econòmicament rehabilitar mil cases de poble que construir tres complexos residencials. Sense sostenibilitat aquesta qualitat de vida continuarà sent mercantilitzada.

5.- Un APODERAMENT DE LES PERSONES MAJORS es compromet amb el sector públic valencià però NO a qualsevol preu. El model residencial afecta a tots els sectors. Els criteris públics i de qualitat, les futures polítiques públiques d'envelliment actiu no han de ser pur màrqueting que es queden escassos de recursos. No hem de tornar a models caducs que han de ser remodelats. Ens hem d'adaptar a aquestes noves lluites socials que demanden aquesta "inclusió sènior".

Els poders públics, els serveis socials públics i inclusius, han de saber cap a on volen caminar i, després de demanar totes i tots responsabilitats administratives o penals a les entitats que hagen comés delictes o negligències, posar-se a la feina per a construir aquest nou sistema que conjugue amb imaginació i valentia els recursos i el suport a iniciatives socials, comunitàries i inclusives. No n'hi ha prou amb el que tenim. Ara és el moment d'exigir responsabilitats però també de ser tots inconformistes. El cos social ha sigut vulnerat. La infinita vulnerabilitat que ha generat aquesta pandèmia no pot ser solucionada per cap salvador, per cap vareta màgica, és el moment d'aportar noves idees i posar-se a treballar.

En la Intersindical Valenciana estem disponibles per a aportar, des de la nostra humilitat, els suports que ens sol—liciten però sempre des d'allò col—laboratiu, sense discursos dominants o excloents. És el moment de la INCLUSIÓ de les persones majors. És necessari crear espais, "zones sèniors" de resistència on les mateixes persones majors, les famílies i les/els treballadors socials o sanitaris que els atenen es troben per a dialogar, debatre, crear assemblees comunitàries que eleven les seues reivindicacions als nostres representants polítics o sindicals. Ningú sobra en aquestes noves lluites inclusives que defensen aquest "poder sènior".

Des de la Intersindical Valenciana convidem a unir-vos a aquesta marea sènior que, des de tots els nostres sectors sindicals, volem secundar.

* Signen també aquest manifest: Pedro Rovira (Intersindical Salut) i Xema Sánchez Alcón (Intersindical Inclusiva), Vicent Maurí (Intersindical Valenciana), José García Polo (Sindicat de Persones Pensionistes i Jubilades d'Intersindical Valenciana)

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook