Després de més de vint anys he tornat a la vella costum, aleshores també obligació, de llegir el Butlletí Oficial de l'Estat cada matí. Durant una època de la meua vida, quan em dedicava, a més a més d'escriure en la premsa, al món del Dret laboral una de les primeres feines del dia era la lectura, tant del B.O.E. com del B.O.P., ara DOGV, i ara, amb l'adveniment de la pandèmia coronovírica he tornat als vells costums. No he trobat "Nihil novum sub sole", tot continua igual, els textos legals son impossibles de llegir tan sols pel plaer de la lectura. Son uns totxos infumables que tan sols es llegeixen amb fruïció quan es va a la recerca de l'apartat on es publiquen les subvencions que, per motius diversos, magnànimament pot concedir l'Estat, amo i senyor dels diners que entre tots hem aportat.

A la Facultat de Dret ens deien que el que no està escrit al B.O.E. no existeix, i es cert. Lleis I normes mai entren en vigor fins que no apareixen negre sobre blanc en aquest diari oficial de l'Estat. Com diu un amic meu, qui té el domini del pressupost i del B.O.E. té tots els poders a la mà. Va nàixer el 1661 com una iniciativa privada amb el nom de "Gaceta de Madrid" i al llarg de la seua història ha tingut diversos noms: del 1934 al 1936 el seu nom era "Gaceta de Madrid diario oficial de la República", després passà a ser, fins el final de la guerra civil, simplement "Gaceta de Madrid, diario oficial". Durant la guerra, a Burgos, el militars facciosos publicaven les seues disposicions en un anomenat "Boletín Oficial del Estado", nom que va quedar ja per sempre des que el 18 de Juliol de 1939 es va publicar el primer Bolentín Oficial del Estado del Govern franquista, aquest B.O.E. continuà la numeració de l'anterior "Gaceta de Madrid" però obviant tots els números i disposicions publicades des del 18 de Julio de 1936 al 31de Març de 1939. Per tant tota la legislatura republicana d'aquella època deixava d'existir al no estar reconeguda la seua publicació. Una atzagaiada més del dictador Franco.

Ara cada matí estic una estona llegint la literatura legal, una literatura amb molta palla que cal destriar per arribar a l'os de les disposicions. Fa una setmana vaig trobar un Decret amb sis pàgines on la normativa tan sols ocupava una, la resta era tot un allau de paraules intentant justificar les normes que l'Estat imposava als ciutadans. Aquest embolic normatiu en que, des de fa unes setmanes, s'ha convertit el B.O.E. ha fet que aquest paperet oficial acabe més obsolet que una llepolia en mans d'un diavetic. Encara no has acabat de llegir la norma i ja s'ha convertit, en tot o en part, en paper mullat. I es que quan es barregen presses i desconeixements davant situacions inèdites es molt difícil encertar-la, i cal anar parint noves disposicions a peu d'obra.

Diumenge passat el B.O.E. havia publicat la normativa aplicable als territoris on dilluns començava la Fase-1. El text oficial deia que, de cap manera, es podia viatjar a la segona residència. Poques hores després Pedro Sánchez, en roda de premsa, afirmava tot el contrari fent obsoleta la normativa publicada aquell mateix matí. Una vegada més tocava engegar les imaginaries rotatives del B.O.E. per publicar un anexe que fes bones les paraules del President del Govern.

Sembla que, de vegades, hi ha un punt de descoordinació entre el que publica el B.O.E. i el que els mandataris contesten o afirmen a les rodes de premsa. Si ja es difícil entendre la literatura oficial, si us plau, senyors governants, no ens ho posen més difícil.