Hi ha paraules que tenen un sentit negatiu com «buit» i altres que en tenen de positiu, com «ple», però també tenim paraules que poden tindre alhora un significat i el contrari. S'anomenen paraules autoantònimes o, recordant el deu romà de les dos cares, paraules Janus. És el cas de les paraules com «hoste» que significa tant la «persona allotjada gratuïtament en casa aliena» com la «persona que hostatja a algú en sa casa»; «enervar», que vol dir «deixar sense energia o sense vigor» i el contrari «excitar, exasperar» o una cosa «nímia», és a dir, «insignificant, negligible, de poca importància», però també «excessiu, prolix, minuciós». També en tenim com «mai», «res», «enlloc», que poden tindre un valor positiu en frases interrogatives o condicionals: «Si vols res, m'ho dius».
Com la història de R.L.Stevenson, L'estrany cas del Doctor Jeckyll i Mr. Hyde, sembla que algunes paraules, com algunes persones, sotmeses a una certa pressió, poden tindre dos personalitats ben distintes. Atabalada com estic amb tant de soroll en les xarxes, els missatges i correus, busque un adjectiu que definira l'extraordinària clarividència que, a bou passat, tenen ara moltes persones i he trobat «sabut»; és a dir, «que sap molt. La xiqueta és tan sabuda com son pare», però també «que pretén saber-ho tot. No et fies d'eixe sabut de bar». És l'efecte Dunning-Kruger, que explica que persones amb habilitats o coneixements escassos es consideren més intel—ligents que altres més preparades. Ens sorprenen asseverant amb contundència i clamant al cel, com si per cridar més fort tingueres més raó. Com dirien els que saben de veritat: la ignorància és molt atrevida.
Si tenim clar que la realitat no és només allò que hi ha, és allò que percebem i més encara és allò que interpretem, quantes coses sabem del cert? Quantes coses sabem hui amb seguretat que els nostres pares desconeixien? Quantes coses sabran els nostres fills que nosaltres no podem ni imaginar? La memòria (o la desmemòria) és tan dolça com injusta. Què recordarem del confinament? Quines lliçons haurem aprés de la pandèmia? Al marge d'algunes paraules i expressions, quins records transmetrem? La solidaritat entre veïns o el caïnisme? L'esforç d'un país o la covardia?
Fem la tria d'allò que volem rescatar per la memòria de les generacions futures: com ens comportàrem, qui fou exemple i qui indigne i si d'açò eixírem més savis o més sabuts.
