La vida, de vegades, és una paradoxa. Ara que hem de mantindre la distància social, es mor el pintor de l'Abraç.

Ara que hem d'evitar les aglomeracions, perdem al pintor de les multituds.

Ara que necessitem estar junts en esta empresa col·lectiva que és la vida en societat, se'n va l'artista que va advertir de la fragilitat de l'individu.

S'ha mort Juan Genovés.

La notícia, tan rotunda com trista, desarma a qualsevol valencià, a qualsevol amant de la cultura, a qualsevol interessat en el pensament crític i el compromís social i polític.

S'ha mort Juan Genovés. I això, enmig de la trista i difícil realitat que ens envolta, ens obliga a detindre'ns uns minuts.

A pensar en l'Abraç, quan més falta ens fa un abraç.

A contemplar els dos quadres de Genovés, propietat de l'IVAM, que ara pengen al Palau de la Generalitat, conferint-li major perspectiva social i comunitària, donant-li més alé de llibertat i lluita col·lectiva, ennoblint la casa del poble valencià.

A reflexionar sobre la necessitat d'una solidaritat col·lectiva i fraterna en este moment extraordinari.

Sense dubte, vore hui les seues obres resulta especial. Són fruit d'un temps i un país distints, quan tantes persones lluitaren per un temps que ja és un poc nostre i per un país que ja anem fent. Amb esperança. Amb molta fe. I amb la mirada, ja eterna, de Genovés.