S'ha iniciat la desescalada en molts països, com també a Espanya i al
País Valencià, amb una manca de transparència institucional sobre
quina estratègia de control de la pandèmia COVID19 a llarg termini,
i quins criteris va a seguir cada Govern.
Sabem, a dia d'avui, que la corba de casos s'ha aplanat al PV, però es
manté en un nombre relativament baix de casos nous diaris. Unes xifres que
s'han aconseguit gràcies al confinament domiciliari dels ciutadans, i que
semblen estabilitzades, però no tendeixen a zero. Això significa que al carrer
n'hi ha alguna gent infectada i no detectada, que va transmetent el virus, i
que el confinament a casa ja no dona per a més.
Davant d'aquesta situació, n'hi ha dues estratègies, que no són
excloents, però cal combinar-les de forma adequada. Una estratègia és
mantenir la corba aplanada (estratègia de mitigació de l'epidèmia) i
anar obrint l'economia i les relacions socials per fases, fent responsable als
individus de que no es produeixen repunts de l'epidèmia, per mal ús del
distanciament físic.
La segona estratègia és emprendre un aïllament dels casos
nous i la detecció i aïllament de tots els contactes que hagen tingut els
darrers tres dies, durant unes setmanes, fins els zero casos (estratègia
d'eradicació de l'epidèmia), que és una responsabilitat de les
administracions polítiques i sanitàries. Per exemple, els 29 casos nous per
PCR, corresponents al 14 de maig, deurien aïllar-se i es deurien detectar tots
els contactes. Si no es fa així, els portadors del virus, asimptomàtics o poc
simptomàtics, continuaran estenent la infecció, i l'epidèmia no es tallarà.
La combinació de les dues estratègies, de mantenir aplanada la corba,
i de control i de vigilància de tots els contactes possibles, és la metodologia
correcta, i hauria d'estar aplicant-se, però els ciutadans tenim la
impressió que s'ha permès un augment de la mobilitat laboral i social
(publicat al BOE), però no tenim informació sobre l'estratègia
d'eradicació de la malaltia.
Per arribar a zero casos caldria, a més d'un confinament responsable i
el més curt possible, la disponibilitat de tests suficients i de personal per a
rastrejar els contactes, per a tractar les dades arreplegades, entre altres
recursos, però manca informació i transparència. No es prou que la
Conselleria de Sanitat Universal declare que reforçarà Atenció Primària (AP),
és que AP necessita reforçament per atendre les consultes (ja des
d'abans de la pandèmia), però són els centres de Salud Pública (SP)
qui han de fer la vigilància epidemiològica de l'epidèmia, i tampoc tenen
recursos humans i materials per a fer la detecció dels contactes amb el nous
positius.
La impressió que tenim les ciutadanes i els ciutadans és que s'està
relaxant el desconfinament, en benefici dels interessos econòmics i laborals
(que són molt importants), però sense aplicar una estratègia de baixar els
casos a zero. Això comporta, de fet, assumir que hi haurà una corba plana, i
pot haver algun rebrot de casos, o que l'epidèmia s'ature per altres causes
(que ningú contempla, fins la disponibilitat de vacuna). No se'n fa cas als
tècnics i la OMS, que recomanen tests i rastreig de contactes per tallar
l'epidèmia.
I a qui perjudica la situació actual de l'epidèmia?. Qui pagarà el
cost de no perseguir l'estratègia d'arribar a zero casos per dia?. Doncs
el cost el pagaran els majors de 60 anys. A 14 de maig, segons dades
del Ministeri de Sanitat, el 95,2 % dels finats tenien més de 60 anys, i
el 98,4% en tenien més de 50. Queda ben clar qui és el grup desfavorit.
La conclusió que podem traure, de les dades d'evolució de l'epidèmia i
de la forma en que les autoritats polítiques i sanitàries han programat la
desescalada, és que, aplanada la corba de casos i descongestionades les
UCI's, s'obrirà per fases l'activitat econòmica, i, sense disposar els recursos
necessaris per eradicar la transmissió, s'accepta que hi haurà un flux més o
menys gran d'infectats, però com que la mortalitat només és alta en edat
avançada, sembla que els danys es donen com inevitables i per
amortitzats. Alguns polítics, empresaris i altra gent, a nivell mundial i
estatal, ja han manifestat que els majors som improductius, que som una
càrrega per a l'Estat de Benestar, o directament per al sistema econòmic
neoliberal, i que hem d'acceptar el risc de morir, per salvar l'economia.
Per dignitat humana, demano a totes les ciutadanes i ciutadans
que rebutgem aquesta filosofia d'eixida de la crisi, encara que siga per
allò de que avui morin els vells, però demà poden ser els pobres, etc. La
pandèmia del Covid-19 ha posat de relleu moltes contradiccions que té el
model d'Estat neoliberal vigent als països europeus, degudes a la
globalització, la deslocalització d'empreses, els paradisos fiscals, la corrupció
generalitzada, la depredació mediambiental, totes generadores
d'individualisme, insolidaritat i desigualtats socials (l'objectiu és desmuntar
la sanitat pública, els serveis socials, les pensions, els subsidis). Si volem una
societat més justa i un planeta sostenible, ja podem començar a fer pinya,
per a canviar les coses.
