A la revolta del barri de Salamanca de Madrid no reclamen la llibertat per a poder anar a missa o per a moure's lliurement. El que volen és el poder. I així ho va demostrar el portaveu parlamentari de la ultradreta a l'animar a la gent a eixir al carrer i a manifestar-se.

Volen el poder, perquè estan acostumats a pensar que els pertany, que és cosa seua i quan el perden, fan aquestes coses, per a reclamar-lo. Ara, van ells i elles a manifestar-se, quan, recordem que no es pot fer, a reclamar una llibertat que quan governen, no reconeixen a la resta de la ciutadania.

Sabem qui són. Els han patit massa anys aquelles persones a les quals no respecten i que van ajudar a consolidar les llibertats que ara, aquesta banda reclama. Són les nostres persones majors qui van patir el franquisme a qui eixa panda d'irresponsables no està ni ajudant, ni defensant.

Tenen el «jo» tan interioritzat que no entenen el «nosaltres». Només busquen el benefici personal encara que siga a costa de la salut de la comunitat. El grup, si no és el seu, els importa un no res.

Volen el poder no la llibertat. I el volen, precisament per a tornar a retallar les llibertats comunitàries i continuar enriquint-se amb l'esforç de qui ells creuen que mai han d'ostentar cap mena de responsabilitat: la classe treballadora.

I és per això que han convertit en símbol la casserolada del barri de Salamanca que es reprodueix en altres llocs, perquè el que volen és acumular tot el poder, l'econòmic, el polític, el social, etc. Tot. I ara no el tenen i a més han de complir regles que ells no han imposat i els toca prou els nassos.

Les mesures adoptades pel Govern Central, d'acord amb els de les Comunitat Autònomes, amb tots els encerts i totes les errades, ha salvat moltes vides. I encara en salvarà més. L'enuig de la Presidenta de la Comunitat de Madrid, és senzillament perquè no li deixen fer el que la gent de la casserolada li demanda que faça per poder continuar fent diners a qualsevol preu.

A aquesta gent, la crisi econòmica li importa un xiulet, perquè són ells i elles els que sempre trauen partit deixes crisis. Són aquesta gent la que vol que, amb l'excusa de la crisis, les reformes laborals siguen cada vegada més escandalosament neoliberals i que els seus beneficis augmenten a costa de l'empobriment de la classe treballadora. Són elles i ells qui especulen perquè els preus dels habitatges en compra o en lloguer resulten prohibitius per a la gent normal. Són elles i ells qui volen eliminar a la classe mitjana per a tornar a temps del franquisme on solament existia un despectiu «ells» i un triomfal «nosaltres». I és a aquest model al qual volen tornar. El seu model «patriòtic» és aquest essencialment.

Però les coses han canviat i el model de les llibertats s'ha assentat, mal que els pese. I ha vingut per a quedar-se. Perquè per a què la seua responsabilitat d'eixir als carrers en plena pandèmia fora possible, hi ha molta gent que ho ha perdut tot, fins a la vida. Perquè les llibertats, fins i tot la de ser irresponsables, no ens les regalaren, les conquerirem. I han vingut per a quedar-se.