S'ha constituït el grupTrellat.org. Es tracta d'un col—lectiu compromés pel valencià, pel seu ús i per la seua normalitat en tots els àmbits. Es diuen també valencians pels consens, perquè en la política lingüística, a hores d'ara, en fa molta falta, de consens. El seu objectiu, com apunten en la seua carta fundacional, és «generar debat per a anar avançant i millorant en eixa realitat que volem: que els valencians estiguen orgullosos de la seua llengua i que els genere confiança. Estem convençuts que açò només passarà si fem que els valencians puguen sentir cada volta més identificació entre el valencià que parlen i el valencià normatiu».

Des del Cercle Isabel de Villena saludem eixa iniciativa amb satisfacció, perquè fa falta el consens en les qüestions relacionades amb la normativa de la nostra llengua i en més coses relacionades amb el valencià. Un consens buscat i, en bona part, alcançat amb la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a principis d'esta centúria. I un consens trencat de manera contundent pels responsables de la Política Lingüística valenciana actual, amb el consentiment de les instàncies superiors, amb l'adopció/imposició en l'Administració d'uns Criteris lingüístics elaborats amb un esperit que exclou una part important del valencià genuí, i que ignoren i «ningunegen» l'autoritat lingüística valenciana, que és l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La Direcció General de Política Lingüística, amb un esperit dogmàtic i sucursaliste, ha fet que, en els documents oficials de la Generalitat, impere un model lingüístic artificiós, abandonat feia molts anys, per inservible i estrany als i a les valencianoparlants; ha fet que es torne a un valencià amputat i ortopèdic com el que imposà l'elitisme lingüístic en els setanta-huitanta del segle passat. Ha fet que torne la censura i l'autocensura lingüística, efectiva i real en l'Administració i en altres àmbits, la que margina més d'un miller de paraules i expressions genuïnes valencianes en favor de les més pròpies del català oriental, estranyes al parlar valencià, a través de programes de traducció oficials, alhora que ha arraconat i ocultat el Salt, el traductor iniciat a principis de la dècada dels noranta del segle passat i perfeccionat en anys posteriors.

És per això que cal bastir un moviment que, des del respecte a totes les posicions sobre la naturalesa i normativa del valencià, exigisca a les autoritats polítiques i lingüístiques un patró de llengua basat en la tradició i en la realitat valenciana, i que s'abandonen sucursalismes i elitismes estèrils i perniciosos per a l'autoestima i per a l'ús i normalitat de la nostra llengua. Que es torne al consens que va fer possible la creació de l'AVL i, a partir d'esta i dels seus documents normatius, s'aprofundisca en la busca i la conformació d'un model reconeixible, identificador i acceptat per la immensa majoria de valencianoparlants i valencianoaprenents. Un valencià de totes i tots, i no sols d'una minoria elitista i per a especialistes. I que el valencià no siga una barrera per als mateixos valencianoparlants, a través dels repressors "registres formals", els certificats i els censors i castigadors exàmens de valencià mutilat i postís. Per tant, benvingut a la discussió constructiva i aclaridora el grup Trellat.org.