Aquests dies el nom de Baldoví, el diputat de Compromís a Madrid, ha saltat a les pàgines de política dels mitjans de comunicació amb motiu del seu vot en contra de la darrera prorroga de l'estat d'Alarma decretat pel Govern de coalició entre PSOE i UNIDAS PODEMOS. Els de la rosa, cada dia més marcida, i els que fa un temps anaven a assaltar els cels, quan cada quinzena passen per la Carrera de San Jeronimo a recollir els vots favorables van veient com els seus habituals socis van minvant setmana a setmana mercés a la política de "sostenella y no enmendalla" de Pedro Sánchez que en dos mesos ha perdut bous i esquelles per voler governar com si tingués majoria absoluta, oblidant que si es a Moncloa es mercés als vots dels qui volien un govern progressista allunyat d'imatges totalitàries com les que poden arribar si el PSOE s'entesta en continuar endavant amb un "diàleg de sords" amb els que el van alçar, amb els seus vots, fins la cadira més important del Consell de Ministres.

Des de la prepotència es molt difícil, no ja el fer amics, sinó el mantenir els aliats. I això li ha passat amb Compromís als socialdemòcrates en el poder, una coalició que, el seu nom ja ho diu, es un compromís amb el poble valencià i la defensa dels seus interessos. Baldoví es un bon parlamentari, em consta que la premsa de Madrid el té en molt bona consideració, es un home planer, diu les coses com les pensa i com les veu, persona integra, en més d'una ocasió ha esvalotat l'aviram de l'extrema dreta i la dreta extrema que, quan ell puja a la trona, han fet burla de les seues paraules, burla que no feia més que engrandir la figura del diputat valencià, acostumat, especialment en aquesta legislatura, a la soledat del corredor de fons. I fa unes setmanes la Ministra d'Hisenda, Montero, gairebé el va tractar de mentider, ofenent amb les seues paraules a Baldoví i a tots els valencians que estimen aquest País Valencià tan abandonat economicament per la política que es fa des de Madrid.

Estem vivint moments molt dramàtics a les portes d'una pandèmia tan greu o més que la sanitària. Ja està aquí la pandèmia econòmica, una greu crisi està estenen les seues urpes per tot arreu, també pel País Valencià que des de fa dècades veu com passen governs de diferent color per Madrid i València i els valencians continuen tant maltractats com sempre pel Govern central, durant molts anys amb el silenci còmplice dels Governs de la Generalitat. A Madrid no han deixat de tindre els valencians com "más muelles que los catalanes o portugueses" com en temps d'un altre Felip, el IV, va dir el Conde Duqe d'Olivares. Els valencians sempre envoltats de felips, pel vàlid del IV erem "mas muelles" , el V ens va arrabassar els furs, i ara estem en temps del VI, i continuem, com diria un amic meu "sense pintar fava en política". No sense motiu en temps de la meua iaia a la "comuna", on es defecava, se li deia "el felip".

I quan Baldovi, en nom dels valencians, es farta de continuar ofrenant noves glòries, com diu l'himne, i es nega a votar l'ucàs de Sánchez, li plouen totes les critiques. Uns diuen que no era el moment de reclamar el finançament que pertoca al País Valencià i altres amenacen amb el foc etern de la política, a deixar el País sense finançament, Més encara? Tal vegada ha arribat l'hora de deixar d'ofrenar glòries i agafar les paraules de Thous Llorens perquè, valencians, "ha arribat l'hora de ser lliures i ser valencians"