Aquestes darreres setmanes molts s'omplen la boca amb la paraula llibertat, i la majoria de vegades ho fan prenent-la en va. Amb desconeixement del que significa es passejaven pel madrileny barri de Salamanca i les avingudes de la part alta de Barcelona mentre altres ho feien a l'Albereda de València davant una caserna. Reclamaven llibertat, ells que venen d'una estirp que en escoltar aquesta paraula buscava la pistola, com el seu admirat Millan Astray, fundador de la Legió. Tots equipats amb una parafernàlia on no faltaven les banderes vermelles i grogues, amb i sense "gallina" franquista, la fatxenderia d'estirp de ranci llinatge i, en els que anaven deambulant per carrers i avingudes, els autos descapotables amb xofer i el senyoret armant de megàfon, degudament, i com mana el protocol classista, assegut al seient del darrera arengant les masses.

Si l'enyorat Berlanga tornara a ser entre nosaltres segur que, davant aquest espectacle, tindria motius més que suficients per continuar la saga de la família Leguineche. Segur que algun noble tronat anava entre mig de les protestes del barri de Salamanca. Qui ho havia de dir, els rics, molts d'ells amassaren les fortunes durant el franquisme, vestits a les millors sastreries de Saville Road o lluint els polos del cocodril al front d'una revolució "pija" pel carrer Nuñez de Balboa alçant el crit de llibertat, sense mascareta i sense complir les normes de distaciament físic. Deuen pensar, si es que els hi queda una mica de cervell per fer-lo servir, que les infeccions del virus no van amb ells, mentre rabiosos patejen les portes de la Caja Rural, què feia un banc que s'anomena "rural" en mig de tanta classe elegant?.

Al crit de, tots contra el govern "social comunista" bramaven reclamant "llibertat" quan mai, ni ells ni els seus pares i avis han fet servir aquesta paraula, fins i tot van ser còmplices d'una dictadura que perseguia, torturava, matava o tancava a la presó als que s'atrevien a reclamar la llibertat, tants anys perseguida pel poder. La protesta es totalment legitima, tothom té dret a fer-la, però el que crida l'atenció es que a aquesta gent mai se l'ha vist en cap manifestació defensant drets socials, perquè el que els ha llençat al carrer han estat les arengues de caserna d'individus com Abascal o Ayuso, la Presidenta de Madrid. Mentre tot açó passava a la zona "perfumada" madrilenya , moltes vegades amb la policia mirant cap altres costat, en altres barris hi havia cues interminables davant els menjadors socials de gent a la que ja no li queda ni esma per protestar.

Aquestes protestes en demanda de llibertat en realitat son crits per que les llibertats que tenim facen un pas enrere, son crits reclamant un "salvapàtries" que anorree les millorables llibertats de les que gaudim, son crits que amaguen remor de sables i de togues, son crits en defensa de les classes privilegiades, dels que sempre han explotat i continuen explotant als que volen sota les seues ordres i al seu servei, son crits d'aristocràcies ràncies, d'un món que cal fer fora, perquè com deia "Oh nomen dulce llibertatis!", la llibertat es un dolç nom.

Aquests son els perillosos, els que amb ungles i dents defensaran els seus privilegis amagats sota la paraula llibertat. Després estan els babaus, aquells que pensen que la llibertat es fer el que els ve de gust, sense més normes que les que ells estimen convenients. Son els que sense pensar en els demés aquests dies, sota l'excusa de fer una cervesa, estan emplenant les terrasses dels bars sense parar esment en les mesures de distanciament físic, que son en bé de tots. Malament anem quan confonem una cervesa amb la llibertat.