Fumar a la biblioteca, al metro, a classe, al cine, a la sala d'espera del dentista, a la consulta del metge, a urgències€, o dins del bar, ens resulta impensable i molt estrany, tot i que fa quatre dies es fumava per tot arreu i no estava mal vist, com ara. Fins i tot, el tuf a prohibició i injustícia d'aquella llei s'ha esfumat i des de fa anys respirem una saludable normalitat.
Qualsevol canvi necessita un procés d'adaptació que també passa, com l'estat d'alarma, per algunes fases, segons l'impacte que tinga en les nostres vides i el camí a recórrer. La Covid-19 ens ha recol—locat en molts aspectes i el teletreball s'ha convertit en una manera de treballar imprescindible i segura, amb uns avantatges incontestables relacionats amb l'eficàcia en la gestió pública i amb la sostenibilitat ambiental. L'Administració pública ha apostat clarament pel teletreball, conscient de la seua idoneïtat en aquest hàbitat natural i en aquestes circumstàncies; per això, cap responsable polític o política no es pot ancorar en la primera fase del canvi, en la negació, i ha de passar a la fase majoritària del seu entorn, l'acceptació i promoció, si no vol quedar-se desfasat o desfasada i, el que és pitjor, en perill d'extinció.
Desestimar el teletreball és anar enrere; només per preservar la salut de les persones, ara per ara, hi ha argument suficient per a justificar-lo. La modernització de l'Administració pública ara depén més que mai de la decisió política.
Aquesta nova relació laboral, com una starlet, ha despertat expectació i també opinions i postures diverses en algunes àrees del coneixement i de la societat; així, en ocasions, es pretén desacreditar el teletreball amb un argument inconsistent i totalment ridícul: sostenir que el teletreball situa novament les dones dins de casa i ens retorna a l'espai domèstic, allunyant-nos de l'espai públic on tant ens ha costat arribar i amb un risc seriós de perdre els nostres drets.
Dins i fora de casa ha de prevaldre i consolidar la coresponsabilitat plena entre totes les persones que hi convivim, amb total normalitat i per a qualsevol tasca i treball domèstic i quotidià, tant si anem al despatx com si teletreballem des de casa. És falsa la idea que el teletreball ens perjudica i ens fa més vulnerables, a les dones. Pensar que el teletreball ens torna a la casella d'eixida reforça la imatge de la dona sobretot reproductora i cuidadora, lligada a un concepte de teletreball desvirtuat, situat només dins d'un marc assistencial i per a cuidar, que desvia i desenfoca les reivindicacions feministes sobre els nostres drets i les nostres llibertats; que ens aparta del dret i l'accés a les noves tecnologies i amaga un risc, ara sí, important i seriós d'exclusió: que les dones no tinguem, com els homes, el mateix dret a teletreballar.
La nova normalitat passa pel teletreball i quan més aviat arribem a la fase d'acceptació millor per a totes i per a tots; així ho sol—liciten i destaquen també totes les forces sindicals d'aquesta administració, com la FSP-UGT-PV, que l'altre dia recordava a l'Administració de la Generalitat Valenciana «la necessitat de modificar el Decret corresponent a la regulació del Teletreball, perquè aquesta mesura quede implantada definitivament com una opció de treball ordinari, inclús per a després d'haver superat la crisi sanitària». Ací també, ni un pas enrere.
