08 de junio de 2020
08.06.2020
Levante-emv

Efectes col.laterals

08.06.2020 | 21:22
Efectes col.laterals

Més de trenta mil persones han mort ací en la soledat d'una residència o d'un hospital, allunyades dels seus. No en tenim imatges. La nostra consciència evita concentrar-se en el drama, imaginar aquests terribles finals, i desvia la preocupació que la por genera a assumptes trivials. Amb una rapidesa esgarrifant passem d'escoltar les litúrgiques compareixences dels responsables sanitaris a parlar dels models de mascares, de la lliga de futbol o del nou pentinat de la Carbonero. Amb l'efecte fanatitzador de les xarxes socials (i dels mass mèdia que cada vegada es mimetitzen més amb elles) es produeix una obnubilació generalitzada, una focalització obsessivocompulsiva que deixa punts cecs, efectes col—laterals inadvertits en aquesta pandèmia. En parlaré de dos.

El primer: la monarquia borbònica ha esdevingut supèrflua. L'activitat del rei, que s'ha reduït a alguns «posados» asèptics, ha ocupat menys espai mediàtic que la seua neboda, Victoria Federica, menjant pipes amb el seu nóvio. La inacció del cap de l'exèrcit durant la pandèmia no s'ha vist alterada ni pel desplegament d'unitats militars pel territori, ni pel conflicte en la cúpula de la Guàrdia Civil. Quan la foto de la família real de dol en els jardins del seu palau s'equipara amb les notícies sobre els modelets estiuencs de la reina, se signa l'acta de defunció de la monarquia borbònica, que tant col—laborà a emplenar l'emèrit amb els seus negocis en negre. Perdonem els paradisos carnals, però no els fiscals. La nostra monarquia és una institució zombie: està morta i pugna perquè no es note.

El segon efecte colateral és la pèrdua de poder de les jerarquies eclesiàstiques, tan orgulloses en altres temps de monopolitzar la mediació amb l'Absolut, de tindre fil directe amb el Tot-poderós. La reivindicació de l'arquebisbe per traure una imatge a les portes de la Basílica, té l'altra cara de la moneda en els capellans que posen fotos dels fidels als bancs de les esglésies. Icona versus icona. La pandèmia ha subsumit les jerarquies eclesiàstiques en la mateixa indolència que a la família del monarca. Ja no es distribueix l'aigua miraculosa del pouets o els brolladors de Sant Vicent Ferrer, en altres temps tan efectiva contra pústules i pestilències. Ja no es promouen processons amb creu alçada i escolans, amb desfilades de penitents mortificant les seues carns enmig de la flaire de l'incens i la cera. Ja no es reivindiquen les mediacions dels sants per a guarir de l'epidèmia, ni es mobilitzen braços incorruptes. Simplement s'espera que la ciència experimente vacunes. S'ha dissolt l'aliança abràhmica: Jehovà ja no defensa el seu poble contra els altres déus, mentre les jerarquies eclesiàstiques estan atentes a la creu... de la declaració d'Hisenda.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook