He llegit amb autèntica fruïció l'últim assaig del catedràtic de filosofia política Daniel Innerarity: Una teoría de la democracia compleja. Gobernar en el siglo XXI (Galaxia Gutenberg, 2020). Amb gran lucidesa, Innerarity fa un diagnòstic brillant de la democràcia occidental que l'observació de l'actualitat política no fa més que contrastar. I la veritat és que el diagnòstic sembla tan certer que les alternatives que proposa per a renovar la democràcia com un sistema complex fan la impressió que, ara per ara, malauradament, resten ben allunyades de la realitat de la vida política.
Una de les qüestions que posa en relleu és l'acusada miopia de la política i dels polítics actuals, de les democràcies mediàtiques a curt termini, que deixen fora de joc la reintegració del futur com un element de transformació de la vida democràtica. De tal manera que temes tan essencials per al present i el futur com la demografia, el canvi climàtic, les migracions, la pobresa, les pensions o el sistema sanitari, entre molts altres, temes de gran abast que mai no es poden comprimir en una legislatura de quatre anys, mai no s'afronten ni fructifiquen en planificacions a llarg termini, asfixiats per estèrils i verinosos debats sobre el present i, pitjor encara, sobre el passat. Hem tingut bona prova estos dies, en plena gestió de la desescalada del coronavirus, amb els insults al Congrés dels Diputats entre marqueses i presumptes fills de terroristes.
Innerarity ens mostra la vital importància de la governança anticipatòria, com ja existeix en altres països, a Espanya sembla a hores d'ara una utopia, com la millor manera de gestionar les crisis futures. No cal dir, en este sentit, la brutal lliçó que ens ha deixat la Covid-19: l'anticipació i la planificació a l'hora de preveure els problemes pot salvar moltes vides humanes. Però clar, ara per ara la pràctica política és una barreja de negació fatal dels problemes, postergació de les solucions, falses esperances i persistència de les rutines a curt termini que elimina qualsevol capacitat transformadora, ens diu el catedràtic de filosofia política. La democràcia s'ha d'obrir les generacions futures, la igualtat de gènere, i l'ecologia i els drets dels animals.
D'altra banda, altre dels temes que denuncia és el combat dels polítics per atraure l'atenció, com una pràctica de "voyeurismo" en el qual els personatges que amenacen la vida política són més uns oportunistes que uns colpistes. I no debades, si analitzem la vida política trobarem exemples ben eloqüents. En la democràcia digital, quasi tot és possible, quasi res és previsible, com hem pogut constatar fa pocs mesos. El públic roman en continua excitació, o irritació, amb la concentració dispersa: coronavirus, racisme als Estats Units, guerra comercial entre la Xina i els EUA, Brexit, populismes...Vivim en un món inestable volàtil i sense certeses, ni centre ni perifèria, ni dalt ni baix. El poder en una democràcia és provisional, limitat i vigilat, ubicat en un lloc de trànsit i inestable.
I al capdavall, el món, ens diu Innerarity, ja no és líquid, com aquella mítica categorització de Zigmunt Bauman, sinó gasós, l'element líquid ja és massa homogeni per a definir les turbulències mediàtiques a escala planetària: coronavirus, canvi climàtic, terrorisme islàmic...Els vells conceptes nació, poble, estat, constitució, Europa, humanitat, mai no són definitius i s'expressen a través del conflicte de les seues interpretacions i en un món interconnectat la determinació de les causes i les responsabilitats del poder és volàtil i complexa. Este estat de les coses ha acabat arrossegant els partits polítics i ha convertit el sistema en una democràcia de les audiències: embolicats i pressionats per la volatilitat de la realitat actuen amb oportunisme a curt termini més que amb estratègia i planificació, en correspondència amb electorats també volàtils i sense compromisos estables. Ni revolució ni planificació, agitació i improvisació. Les promeses duren poc, les aliances són fràgils i canviants i en poc de temps un líder pot passar de generar il—lusió a ser objecte d'indignació o acabar fora de la política. Comptat i debatut, recomane encaridament la lectura d'este assaig de filosofia política: sobretot perquè ens pot aportar una mica de llum, si escau, davant contínues incerteses que ens ofereix la democràcia dels oportunistes.
