Com no ho sé, pregunte: Espanya repatriarà els espanyols que durant la pandèmia se'n vagen de vacances i s'infecten? Alemanya ja ha advertit que aquest estiu no muntarà cap operació per retornar al país turistes alemanys contagiats amb el coronavirus. La pregunta del títol és pertinent perquè, tot i ser mundial l'emergència sanitària, no per això se'ns lleven les ganes de viatjar com Gulliver. Hi ha qui somia amb un creuer perquè ha oblidat ja l'odisea dels vaixells plens de gent esdevinguts presons flotants, sense poder atracar en cap port perquè no els deixaven per por als contagis. Si en la llarga travessia a Ítaca Ulisses esquivà les sirenes, nosaltres també evitarem la Covid-19, pensen. Fins i tot hi ha qui fa plans per emular Marco Polo i viatjar a l'Orient, bressol de la malaltia.

Qui més, qui menys, aprova que el govern repatrie els espanyols atrapats en un país remot; i no li falten raons per celebrar-ho. Qui més, qui menys, addueix que viatjar en les circumstàncies actuals, com si la pandèmia no fos amb ells, és propi d'irresponsables; i tampoc no li falten raons per criticar-ho. Exemple palpable de que no hi ha cap argument que no tinga una base defensable. Les lloances dels primers són tan lògiques com les objeccions dels segons, renuents a pagar la despesa que suposa repatriar aquells que, a més de poder-se pagar les vacances als llocs més exòtics, són conscients dels riscos que assumeixen quan contracten el viatge.

La resposta del govern a la pregunta del títol és que Espanya només realitzarà vols amb caràcter excepcional. Però, com som un país on allò excepcional és normal i allò normal sembla excepcional, caldria establir que han de ser els mitjans de transport els que han de garantir el retorn si hi ha un brot de coronavirus al país que es visita. Qui viatge a l'estranger sense eixa garantia ha de saber que fa surf sobre les ones de la incertesa, i que s'exposa a emular Tom Hanks en «El nàufrag»: abandonar l'illa en un bastiment de fusta.