16 de junio de 2020
16.06.2020
Levante-emv
Ni Un Moment de Glòria

També hi ha una justicia "patriòtica"

17.06.2020 | 01:19
També hi ha una justicia "patriòtica"

Fa unes setmanes Pedro Sánchez va constatar l'existència d'una policia a la que qualificà de "patriòtica". En escoltar el President del Govern vaig pensar, bé, ha tardat, però per fi a Madrid alguns s'han adonat que per les clavegueres de l'Estat suren uns animalots disfressats de policia que, des de fa molts anys, practicàment des de la tan gastada Transició, han anat aprofitant els meandres de la llei i el poder per anar servint fidelment al Govern de torn. El PSOE va tindre allotjada a les sabates la pedra del GAL, terrorisme d'Estat en estat pur, del que ara uns papers de la CIA diuen que Gonzaléz estava totalment assabentat. La pedra en la sabata d'Adolfo Suàrez van ser els assassins feixistes amb la matança d'Atocha i altres, i un cop d'Estat amb aires d'opereta on un dia coneixerem les possibles implicacions de la Monarquia i alguns polítics. I el PP, ai el PP, ha tingut al seu servei no tan sols aquesta policia "patriòtica" de la que ara es queixa el PSOE sinó també una Brigada Aranzadi, formada per la cúpula de la Justicia que de lluny i de prop fa un fort tuf a naftalina franquista.
Ja es famosa la frase "esto la fiscalia te lo afina" de Fernández Dìaz, Ministre de l'Interior, dirigida a Daniel Alfonso, aleshores cap de l'Oficina Antifrau catalana. Politics i partits catalans defensors del sobiranisme han estat des de fa anys al punt de mira tant de la policia com de la justicia "patriòtica", que, amb mentides i interpretacions maniquees de la legislació han intentant, intenten i intentaran emmudir les legitimes aspiracions d'un poble. Per alguns, per mi, no ens es estranya ni la policia "patriòtica" que Pedro Sanchez ha descobert quan l'han tocat el crostó ni la justicia "patriòtica", que amb les seues sentències ha fet que a aquestes alçades del segle XXI a Espanya hi haja gent a les presons per motius polítics.
Ara un d'aquests desgavells judicials de la justicia "patriòtica" espanyolista ens toca als valencians. El Consell de la Generalitat va aprovar un anomenat "Decret d'usos institucionals i administratius de llengües oficials" on, cosa lògica, s'establia que les relacions escrites amb les CC.AA. del mateix àmbit domèstic serien en valencià. Imediatament al PP se li va encendre una llumeneta i va veure que podia fer forat i guanyar vots fent voleiar l'ensenya de l'anticatalanisme, que tantes victòries li ha donat al País Valencià. Van denunciar el decret i el TSJCV, primer esglaò de la justicia "patriòtica" el va tombar, la Generalitat i la Intersindical Valenciana van recórrer la sentència. Ara el Suprem ha dit que sols l'Estat té el monopoli de dir en quina llengua s'han d'entendre les CC.AA. i de retruc, amb la sentència intenta donar la raó als secessionistes valencians, aquells que diuen que els avis de Matusalen ja parlaven "valencià" i que la llengua del País Valencià no té res a veure amb el català.
Uns i altres, els filòlegs de barra de bar, molt abundants a terres valencianes, i la Brigada Aranzadi del Suprem es passen per l'arc de triomf la sentència 75/97 del Constitucional que diu que les dues llengües son la mateix però amb dos noms. O el que diu el Diccionari de la Real Académia de la Lengua Española en definir el valencià com "Variedad del catalán que se habla en gran parte del antiguo reino de València y se siente allí comúnmente como lengua propia". Els dos Presidents Torra i Puig ja han dit que faran cas omís de la sentència, Jo, valencià del Carme, criat a l'Horta continuaré parlant el meu valencià apitxat amb la meua parella, catalana del Vallés. Cap jutge ens farà canviar les paraules d'amor.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook