Obrir la premsa cada matí s'ha convertit, al llarg del confinament, en un exercici d'alt risc. I no sols per la informació de la pandèmia, tot i que també era per això.

La bronca política constant buscant deslegitimar un govern eixit de les urnes o, cosa que és el mateix, de la voluntat ciutadana majoritàriament i no acceptat per la dreta i la ultradreta ha ficat molta tensió a una situació de per si, ben complicada. Una situació que s'ha hagut de gestionar amb la urgència que significa l'aparició de la primera crisi sanitària quan encara no feia ni dos mesos que hi havia govern i que, amb tots els errors comesos, ha sabut trobar el camí de la presa de decisions amb la urgència i serenitat que calia en cada moment.

Una dreta i ultradreta que estan constantment mostrant banderes i escridassant però no aportant solucions compromeses amb la ciutadania. Una dreta i ultradreta que no volen llibertat per a manifestar-se constantment davant d'una casa on hi ha tres criatures ben menudes. No, no és aquesta la llibertat que demanen, perquè aquesta ja la tenen. El que demanen és la llibertat per imposar els seus mandats. El que demanen és tindre tot el poder a les seues mans. Un poder que la voluntat ciutadana no els ha donat però que es creuen amb dret d'ostentar. I per això no tenen cap pudor en mentir, i expandir aquestes mentides populistes i irresponsables per tal d'intentar guanyar quatre vots i desgastar al govern per intentar fer-lo caure.

Tenen aliats potents com hem pogut comprovar amb el cas de Pérez de los Cobos. I també amb les últimes paraules del cardenal Cañizares el passat dia del Corpus a la Catedral de València.

El primer, Pérez de los Cobos, en ser destituït va posar en marxa les clavegueres per tal de fer saber qui era i que exigia reparació al que ell podria considerar un desgavell per part del ministre de l'interior. Però la jugada no li va eixir bé, almenys de moment i, fins i tot el cas del 8M ha estat arxivat, malgrat l'informe, sembla que bastant barroer que li va presentar a la jutgessa. Ara, descavalcat del poder i en el punt de mira de molta gent, haurà de mirar quines passes dona per a no convertir-se en un esperpent de si mateix.

El segon, el cardenal Cañizares, que ja és això mateix, tot un esperpent. No deixa passar ocasió per criminalitzar a les dones i el seu dret a una maternitat desitjada, o no, i el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs. Vincular la vacuna contra el covid-19 amb els avortaments seria, fins i tot graciós, si no coneguérem la profunda misogínia de Cañizares. Aquest home, per tal de donar-se protagonisme és capaç de dir les majors barbaritats sense despentinar-se. I no passa res. Mai passa res. Esperpèntic total.

Per una altra banda el líder de la ultradreta, diu que no l'importaria que l'escorcollaren a l'entrada del Congrés i s'atreveix a afirmar que seria bo un control anti drogues als representants legítims de la ciutadania, però ni una paraula pel que fa als negocis térbols de la monarquia que no ha estat elegida per ningú. Bé, si, va estar designada per un dictador i, potser per això li agrada tant a aquest líder que enyora i troba a faltar aquesta forma de governar.

Com veiem, cadascú fa el seu paper i, afortunadament encara queden mitjans amb professionals del periodisme d'investigació que són valuosíssims perquè part de la veritat siga de coneixement públic. La meua més sincera gratitud a tot eixos i eixes professionals.