El president de la Generalitat, Ximo Puig, firmava, fa uns quants dies, un article titulat «Abraç etern», dedicat a Juan Genovés, amb motiu del traspàs d'este gran artiste plàstic, valencià, autor de l'Abraç, quadro d'un gran simbolisme a favor de la concòrdia i la reconciliació entre espanyols, després del franquisme; pintat en 1976, quan començava la Transició política a Espanya. Genovés pintà l'Abraç per encàrrec de la Junta Democràtica, primer organisme unitari de forces polítiques d'aquell període, impulsat per Partit Comuniste d'Espanya. Un abraç premonitori, que poc després va fructificar en la gran majoria de la classe política espanyola i propicià el règim democràtic i llibertats que tenim, i que es va sancionar en la Constitució de 1978. Ximo Puig invoca un abraç metafòric, que ens farà molta falta quan eixim d'esta maleïda pandèmia que sofrim. De l'article de Ximo Puig, a banda del merescut reconeiximent a Genovés i al valor dels abraços, vullc destacar la utilització d'un model lingüístic comunicatiu, entenedor i assimilable per al conjunt de la ciutadania valenciana, apartat del patró de llengua, artificiós i postís, fomentat per l'elitisme i el poder lingüístic i, concretament, pels Criteris lingüístics de l'Administració de la Generalitat, impulsats per la Direcció General de Política Lingüística. El president de la Generalitat, en eixe article, empra paraules i formes tan valencianes, per història i per ús actual, com este/esta, vore i abraç, avalades també com a normatives per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, però marginades o qualificades de secundàries o informals pels esmentats Criteris o pels seus productes derivats, com el Salt.usu, i pels elitismes lingüístics. En esta columneta ja hem citat també la utilització d'un valencià natural i correcte d'altres líders o lideresses, com Mònica Oltra, Joan Baldoví, Martínez Dalmau o Isabel Bonig, en intervencions públiques seues.
Si líders polítics valencians, com els citats, empren, en les seues comunicacions públiques, un valencià comunicatiu, entenedor i correcte, caldria fer valdre eixe patró en l'Administració, en l'ensenyament, etc. I el model de llengua amputat i postís dels Criteris i dels castigadors exàmens de coneiximents de valencià, caldria posar-lo en quarantena eterna, per a bé de la nostra llengua.
