Pagar a Hisenda i suportar injúries

Precisament en plena campanya de pagar a Hisenda, ha esclatat la bomba del rei emèrit suposadament evasor de capitals, defraudador de la hisenda pública i cobrador de comissions il—legals. Nyas, coca! També és, suposadament, ensinistrador del gendre, que està en una presó de dones (que ja és tindre sort, tractant-se d'un duc que sempre va empalmat). Davant d'aquestes actituds de la màxima autoritat de l'Estat, el més lògic seria que tots férem el mateix i ens dedicàrem a defraudar a hisenda, a operar en negre (per cert, com el PP) i a estalviar-nos l'IVA; no diré res de dur diners a paradisos fiscals perquè d'aquests, la gent de la capa baixa no en tenim. O siga, si el més alt governant es comporta i fa coses com un pinxo de barri, els pobres súbdits, per què no hauríem de fer el mateix?

Però, als treballadors, funcionaris, petits empresaris, agricultors..., o siga a la gent que paguem, que som la majoria, quan camuflem un duro ens entren remordiments de consciència i por. Aquests sentiments no els té la gent la capa alta i de rang, que són minoria i no paguen ni xapa, entre ells el famós emèrit de qui parlem. Com açó ho saben els governs, socialistes i populars, dediquen els seus inspectors a perseguir-nos, mentre fan la vista grossa amb els privilegiats.

Cal recomanar, doncs, intentar fer com ells, el mangui, procurant que els inspectors donen per bones les declaracions de renda, o siga defraudant, ni que siga discretament? Doncs, no, perquè encara que allò que hisenda som tots, no s'ho creuen ni ells i per això ja no ens embotinen amb paraules d'ètica, per convèncer-nos que paguem i callem, continuen tenint una doble vara. Jo crec que ara ja no fan aquelles campanyes, perquè saben que no poden continuar abusant tant de la bona voluntat de la ciutadania, que anem espavilant-nos.

En aquest Estat, que continua sent la cort dels miracles de Valle Inclán, amb tot de penques i pinxos com hem dit, tampoc no podien faltar les injúries dels il—luminats, eclesiàstics i beates, que ara encapçala Canyissars, a qui, com ja n'ha sentit de tots els colors i a punt com està de deixar el càrrec (això m'han dit i no m'ho crec), avui li n'estalviaré algunes paraules. No ens falten altres injúries com que el Constitucional vulga prohibir que entre catalans, valencians i illencs parlem i ens escrivim en català; en època d'Isabel II també prohibiren que ho férem per telèfon i telegràficament. I hi ha les injúries i amenaces amb pistoles de l'extrema dreta. Pays de merde!