Aquest dijous passat ha estat aprovat provisionalment el Pla del Parc de Desembocadura de l'històric llit del Túria a l'espera de la redacció del projecte del Parc definitiu que -no ho hem d'oblidar- s'haurà d'executar sobre una cessió per a 25 anys. Sens dubte hem arribat fins ací després de molts esforços per part de totes les entitats implicades.

Pel que fa a l'Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret el primer que hem de dir és que, lluny del més mínim interés privat, en tot aquest llarg procés hem intentat defensar sempre allò que, des dels plantejaments sociològics, urbanístics i ambientals, hem cregut millor per al conjunt del barri i de la ciutat de València. Per això volem deixar constància clara del posicionament mantingut per aquesta Associació en tot el procés:

1) En tot moment hem valorem positivament que l'equip de govern es plantejara la construcció del futur Parc de Desembocadura amb eixida del riu al mar, en vistes al qual promet que prompte convocarà el concurs d'idees. Ens hauria agradat més que la intervenció del Port i de l'Ajuntament en l'adequació de la versió provisional de la part que ocupava la fàbrica d'oli hagués estat més decidida i ràpida, deixant-la en condicions dignes d'ús. I ja anem tard!

2) Igualment ens alegra moltíssim que en el projecte haja donat cabuda a la zona esportiva i que haja estat atorgada finalment a la Ciutat del Llevant, que indubtablement ha trobat en Natzaret el lloc i el suport adequats. Un benefici mutu que, d'altra banda, contribuirà a recuperar els lligams històrics que d'antic ens unien a través del Club Esportiu de Natzaret.

3) Ens hauria agradat molt més que la cessió hagués estat feta a la ciutat de manera definitiva, i que les despeses del cànon que pagarà el Llevant al Port (200.000 € a l'any) hagueren repercutit en l'avançament dels treballs per al projecte definitiu del Parc de Desembocadura per a gaudi de tota la ciutat de València. Ja que, a efectes pràctics de «parc», ens trobem que es canvia el parc consolidat de «Marazul» per la vegetació nascuda en el terreny encara no endreçat del sòl de l'antiga fàbrica, a l'espera de l'aprovació del futur projecte de parc «definitiu», si és que passats els 25 anys l'egocentrisme del Port no considera millor una altra cosa.

4) Tot i valorar més positiva la solució que es proposa finalment per a les edificacions en la zona d'ús terciari per part de l'APV, sempre hem pensat -i continuem pensant-ho- que la seua pretensió de mantenir una zona terciària enorme dins el parc era i és descabellada.

5) Ens resulta molt difícil de comprendre que -encara que només hagués sigut de manera «provisional»- l'APV no haja tingut la generositat de permetre que l'accés a la Ciutat del Llevant es dissenyàs per l'indret més fàcil i pràctic: pel nord de la ZAL, com demanava la majoria del veïnat i recolzaven altres entitats ciutadanes. L'Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret continuem pensant el que diguérem en fer les al—legacions: que de cap manera aquest accés es fera pel Camí de la Punta al Mar, sinó per la ZAL. Lamentem que haja pesat més la preocupació del trànsit dels vehicles a motor que la dignificació dels itineraris per a vianants.

6) No ens oblidem que es considera zona verda de parc el tram canalitzat de l'històric llit del Túria des del Pont de les Drassanes, pendent encara d'una solució hidràulica que n'evite la contaminació. I, a més a més, cal recordar que aquest tram de «parc» conserva al seu si desenes d'anys de contaminació procedent de moltes indústries i també de l'antiga Arlesa. Un dia o altre això s'ha d'afrontar.

Comptat i debatut, estem contents de no haver transigit durant els anys anteriors davant ofertes realment monstruoses, d'haver aconseguit evitar un accés al port pel Camí de la Punta i retirar les vies interiors i la rotonda; i, finalment, estem contents d'haver contribuït a forçar la reducció de les altures en la zona terciària i evitar-hi els aparcaments en superfície. No és poc. Entenem, d'altra banda, que la reserva de sòl per part de l'APV es podrà executar o no.

En resum, considerem que el clar posicionament de l'Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret en tot aquest llarg procés, que venia de molt lluny, ha obtingut un resultat clarament positiu per al conjunt del barri i de la ciutat de València.

Dit això, desitgem la recuperació de la ZAL per convertir-la en la gran zona verda que enllace amb el Parc de l'Albufera i revertir en allò possible el mal (mai de tot reparable) causat a la població desallotjada de La Punta. I, per la part que toca més directament a Natzaret, esperem poder eixir de l'espiral de la provisionalitat perpètua, i que el govern municipal es prenga amb seriositat la descontaminació de l'històric llit del Túria així com la recuperació del curs d'aigua i l'eixida al mar a cel obert, ennoblint com es mereix aquest veritable monument històric de la ciutat de València.