Un dels residus més punyents de la mentalitat colonialista és el cas del Negre de Banyoles. Segons detalla la Viquipèdia, el negre de Banyoles (Girona) era un home san de Botswana que fou cap de tribu. El seu cos va ser dissecat el 1830 i comprat el 1916 pel Museu Municipal Darder d'Història Natural de Banyoles. Allí estava exposat fins que l'any 2000 es van repatriar les restes i va rebre sepultura a Gaborone (Botswana). El cos va ser exposat al museu sense controvèrsia fins al 29 d'octubre de 1991, en què Alphonse Arcelin, un metge d'origen haitià resident a Cambrils, on va ser regidor pel PSC, va iniciar una campanya de denúncia contra la situació del boiximà per a reclamar que foren retirades les restes de l'exposició al públic. L'incident va crear una gran polèmica a la premsa i va arribar fins i tot a l'ONU i l'antic secretari general Kofi Annan es va interessar per l'afer.

La paradoxa d'este insidiós assumpte és que recentment s'ha sabut que el Negre de Banyoles va ser soterrat en un lloc equivocat. L'escriptor holandés Frank Westerman ha trobat proves que els germans Jules i Edouard Verreaux, que van ser els qui desenterraren el cos, mai es van desplaçar més enllà de cent quilòmetres al nord de Ciutat del Cap. Comptat i debatut, un seguici de despropòsits que no fan més que posar en evidència que la rància mentalitat colonialista, supremacista de l'home blanc europeu, aquella que al llarg del segle XIX i principi dels XX, en plena febra colonitzadora, considerava als negres com espècies exòtiques, com els animals, dignes de zoològics, circs, fires ambulants i museus, encara hi pervivia, inconscientment o no, fins a l'inici del segle XXI. Una entelèquia ideològica encara arrelada en l'inconscient col·lectiu dels europeus.

He acabat de rellegir fa pocs dies Matar un rossinyol, la famosa novel·la de Harper Lee que denuncia el racisme contra els negres, publicada el 1961, que el director Robert Mulligan va portar al cinema amb gran èxit amb Gregory Peck interpretant l'insigne personatge d'Atticus. La meua impressió és que el supremacisme caucàsic de l'home blanc és un prejuí ben ancorat en l'espècie humana i el cas dels Estats Units és ben significatiu. L'odi, els prejuís, el rebuig, fins i tot la ràbia (l'home és un llop per a l'home que en deia Hobbes) és un assumpte colateral a l'homo sapiens davant del qual cal sempre estar en estat d'alerta. Són instints irracionals normalment basats en la mentida i la superxeria que poden arrossegar persones en un moment donat. El segle XX ens ha donat mostres en este sentit d'una violència inusitada.

L'ona d'indignació i fastig als Estats Units després de l'assassinat a mans de la policia del ciutadà negre George Floyd ha tingut repercussió mundial. Mai la gravació d'un vídeo havia comportat una protesta tan contudent en tantes ciutats nord-americanes i amb tanta virulència en molts casos. S'han enderrocat estàtues i símbols que representaven l'esclavitud, s'han iniciat reformes jurídiques per a evitar els mals tractaments de la policia. Per un moment, ha semblat que el món canviava i el racisme s'extingia.

Ara bé, em fa l'efecte que la realitat és una altra si fem cas a Charles M. Blow, columnista d'opinió del New York Times, que en un article recent feia esment a la capacitat de reinventar-se del sistema d'opressió racista nord-americà. Després d'abolir l'esclavitud, es van mantindre moltes restriccions contra els negres i els estats del sud reformaren les seues constitucions per a continuar bandejant-los socialment. Va sorgir el Klu Klux Klan i va continuar la violència. Després de la Llei de Drets Civils del 1964, van continuar les restriccions del vot, d'ocupació i de vivenda i l'empresonament massiu de població negra. L'opressió racial és infinitament transmutable, ens diu Blow.

I ara, què passarà després d'esta protesta globalitzada? La memòria postmoderna és volàtil i efímera, i qui sap si despús demà ningú no recorda allò que ha passat hui. Haurem de confiar en persones com Alphonse Arcelin, o personatges de la rectitud moral d'Atticus, l'advocat defensor del negre Tom Robinson, injustament acusat de violació. I que milions de persones tornen a eixir al carrer si de cas torna a haver-hi altres assassinats com el de George Floyd. Mentrestant, les restes del Negre de Banyoles descansen en un país que no és el seu.