L'enderrocament de diverses escultures de sant Juníper Serra, tant als EEUU com també a Palma de Mallorca, mostra, una vegada més, la ignorància d'aquells que amb actes vandàlics han tirat a terra aquestes escultures. I és que aquests vàndals (com els qui van cremar esglésies els anys trenta) ignoren l'actitud de fra Juníper Serra en la seua acció evangelitzadora. De fet aquest franciscà va fer sacrificis heroics per protegir els indígenes de Califòrnia dels conqueridors, especialment dels soldats que maltractaven els habitants d'aquella zona. Fins i tot, fra Juníper es desplaçà a la ciutat de Mèxic per obtindre facultats especials del virrei d'Espanya, per tal de poder disciplinar els militars que abusaven dels indígenes.

Miquel Josep Serra, que va nàixer a Petra el 24 de novembre de 1713, va ser fill d'Antoni Serra i de Margalida Ferrer, un matrimoni de llauradors mallorquins senzills i humils. El menut va estudiar al convent franciscà de Sant Bernardí i als 15 anys ho va fer al convent de Sant Francesc de Palma de Mallorca. Un any més tard, i per seguir la vocació que Déu li havia donat, va fer el seu ingrés als franciscans del convent de Jeús extramurs de Palma i el 15 de setembre de 1731 va fer la professió religiosa, en la qual va canviar el seu nom de Miquel Josep, pel de Juníper.

Després d'acabar els estudis eclesiàstics, Fra Juníper començà a fer classes al convent de Sant Francesc, alternant la docència amb la predicació. I quan ja havia arribat al cimal dels honors i de la saviesa, Juníper decidí deixar-ho tot i anar-se'n a missions a Amèrica. Durant la Quaresma de 1749, que ell predicà a Petra, el seu poble, va saber que havia obtingut tots els permisos per anar al Col—legi de Missions de Sant Ferran, a la capital mexicana.

Després d'una llarga travessia de 99 dies, Fra Juníper arribà a Veracruz, a Mèxic, des d'on, a peu, es desplaçà fins al Col—legi de Sant Ferran. Va ser destinat a la Serra Gorda, un lloc inhòspit i difícil, sec i àrid, que ell transformà en un verger, ja que a més d'evangelitzar els indígenes, els ensenyà a llaurar la terra, creà granges i tallers i inicià la gent d'aquella terra en les ciències, les arts i el comerç. Per a fer possible aquest treball immens, Fra Juníper va aprendre la llengua de la gent on vivia, cosa que haurien de tindre molt present els bisbes que vénen al País Valencià i els preveres que es neguen a utilitzar la nostra llengua a la litúrgia.

Després Fra Juníper havia d'haver anat a les missions de Sant Saba, però al final no va poder ser i va ser destinat al territori de la Nova Espanya. El 14 de març de 1769 Fra Juníper s'embarcà cap a Loreto i l'1 de juliol d'aquell any arribà al port de San Diego. Al llarg de la seua vida, Fra Juníper va fundar les nou primeres missions (d'un total de vint-i-una fundades pels franciscans) en l'Alta Califòrnia.

Les dificultats que hagué d'afrontar Fra Juníper les va trobar en la incomprensió i la falta d'ajuda dels governadors de Califòrnia. Per això les missions es veien oprimides o limitades pels interessos o els capricis dels poderosos.

Fra Juníper va recórrer milers i milers de quilòmetres al llarg de la seua vida tan fecunda en la tasca d'evangelitzar els indígenes. Va saber escoltar i atendre cada situació i també cada persona concreta. Fra Juníper batejà, confessà, i atengué amb extrema sol—licitud els problemes dels indígenes.

De temperament fort i de caràcter ferm, però alhora amable, Fra Juníper no va fer cap pas enrere. Va morir a la missió de Sant Carles, al costat del riu Carmel, a prop de Monterey, el 28 d'agost de 1784.

Fra Juníper va ser beatificat pel papa Joan Pau II el 25 de setembre de 1988 i va ser el papa Francesc que el canonitzà en el seu viatge a Amèrica el setembre de 2015. Com va dir el bisbe José Gómez, de Los Àngeles, ara fa cinc anys, "la canonització del P. Serra ajudarà la nova evangelització de l'Església".

Abans d'enderrocar escultures o monuments, la gent que ho fa hauria de ser conscient de qui i què va fer la persona que ha estat honorada i no deixar-se portar per la ignorància i pel vandalisme.