No, no crec en la immunitat de ramat. Crec més en les bruixes; que tot i no haver-ne, n'hi ha. Que què? De quina immunitat em parlen? Que hi ha una immunitat de grup contra la Covid-19? No, home, no, jo parle de la immunitat front a la intolerància, front a l'homofòbia, front al racisme (com a manifestació particular d'un fenomen més ampli: la xenofòbia) i front al discurs de la dreta. Sí, sí, també front al discurs de la dreta; sobretot per banda dels valencians que, tot i haver patit dècades de govern popular, no hem generat anticossos contra la malaltia. O això diuen les enquestes, que auguren un increment de vot al PP sense reduir significativament el de Vox (que continuarà fent-li de sidecar); contradient així els optimistes que asseguraven que les malifetes populars eren tantes i tan grosses que havien vacunat gran part de la població i, consegüentment, aquesta restava immune per molts anys als seus cants de sirena. Però com veuen, no hi ha immunitat; o no és prou gran el nombre de ciutadans immunes com per a fer de tallafocs i reduir el risc de contagi entre les persones més vulnerables al
discurs conservador.
La metàfora de l'homofòbia i la xenofòbia com a virus que infecten la societat encaixa perfectament amb la realitat: allà on les defenses socials estan més baixes aquests virus s'obrin camí, i si l'esforç per evitar l'expansió de la malaltia resulta estèril poden col—lapsar el sistema social en què vivim. Ull, doncs, amb aquells que callen davant un atac homòfob o xenòfob: actitud aparentment neutra, però que sense dir parla. Com que ni tussen, semblen gent sana; però, conscients o no, actuen com a portadors asimptomàtics facilitant l'expansió del virus homòfob i xenòfob. Asimptomàtics són també els que diuen no ser de dreta ni d'esquerra. Els que així opinen són, generalment, de dreta! En fi, que urgeix una estratègia de prevenció comunitària que active les defenses naturals de la ciutadania, perquè contra tots aquests virus tardarà en haver-hi vacuna.
