11 de julio de 2020
11.07.2020
Levante-emv

Consol a València per la pèrdua dels Furs

11.07.2020 | 18:56
Consol a València per la pèrdua dels Furs

No són molt abundants les representacions pictòriques lligades a la pèrdua del nostre autogovern l'any 1707. Al cèlebre quadro «La batalla d'Almansa», de Buonaventura Ligli i Filippo Pallotta, pintat dos anys després de la contesa i cedit pel museu del Prado a les Corts Valencianes, caldria afegir el conegut retrat de Felip V de Josep Amorós que es troba al Museu de l'Almodí de Xàtiva. En este últim cas, la fama no respon a la qualitat artística o al tema, sinó al fet que l'efígie estiga penjada cap per avall, «en castic per haver ordenat la crema de la ciutat», tal com recordava el canonge Francesc Gil, promotor d'esta idea durant la seua estada a la parròquia xativina de sant Pere l'any 1956. Amb el pas del temps, la imatge invertida del rei Borbó esdevindrà tot un símbol patriòtic valencià.

En les darreres dècades destaquen algunes icones emblemàtiques. És el cas, per exemple, de l'elegant cavall blanc amb la senyera, que il—lustra la contraportada del cèlebre disc d'Al Tall «Quan el mal ve d'Almansa», obra del pintor de l'Alcúdia Manuel Boix. A ell devem també la recreació del retrat del general maulet Joan Baptista Basset. De la mà de l'alcoià Antoni Miró ens ha arribat una pintura inquietant, «Felí-Felip», en la qual es representa un tigre amb el rostre invertit de Felip V, a la manera de les figures dels naips de la baralla francesa. Acompanya la imatge la llegenda «a la gerra», expressió popular alcoiana de menyspreu cap a les tropes borbòniques vencedores en la guerra de la successió. Miró és també l'autor de l'impressionant conjunt escultòric «25 d'abril 1707».

Totes estes representacions al—ludixen a la batalla d'Almansa o als personatges protagonistes dels bàndols enfrontats en el conflicte successori a la corona espanyola. Hi ha un quadro, però, que té com a motiu central el Decret de Nova Planta tal com podem llegir en la llegenda del marc: «Consuelo a Valencia por la pérdida de los fueros». És tracta d'una obra de temàtica religiosa i patriòtica creada pel pintor de Burjassot Joan Belda Morales. El llenç reflectix una jove malalta, abillada de valenciana, que implora el consol de la Mare de Déu dels Desemparats. Esta s'inclina a confortar-la mentre que l'infant Jesús li mostra la creu perquè la bese. En primer terme, una calavera descansa sobre un volum de la història de València que deixa entreveure un gravat antic del rei en Jaume. En la taula, tacada de sang, reposa també l'escut foral i la corona reial trencada amb unes flors pansides. Al fons del quadro, la senyera i el rat penat.

Esta original creació no està datada, encara que, per la forma de la corona de la Verge, s'estima que fou pintada després del 1923, any de la coronació canònica. L'obra era desconeguda pel públic fins a temps recents. Propietat d'uns particulars, fou donada a la parròquia de Sant Tomàs i Sant Felip Neri de València al tombant del present segle i es penjà en la sagristia. La pintura començà a ser coneguda a partir de la seua exhibició al Museu Marià de València on fou cedida l'any 2012. El diari Levante-EMV contribuí a difondre-la regalant-ne una làmina amb motiu de la festa de la Mare de Déu de l'any 2013. I la presència del quadre en el cicle expositiu «Mare dels Desemparats», organitzat pel MuVIM (2018-2019), permeté que més de quaranta mil persones pogueren contemplar esta original icona.

L'autor de «Consol a València per la pèrdua dels Furs» és, com hem dit, el pintor Joan Belda Morales (Burjassot, 1872 – València, 1943). Deixeble de Joaquim Agrassot –una de les figures més destacades del costumisme a València– cursà estudis en l'Acadèmia de Sant Carles de València i es vinculà al cercle de pintors de Godella, poble on residia i on fundà una acadèmia de dibuix. Participà en l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 amb només setze anys i freqüentà les primeres edicions de les exposicions de Belles Arts de Barcelona (1891, 1894 i 1898). Poc després obtingué una beca de la Diputació de València per a una estada a Roma, on participà en el Concurs Internacional Alinari de l'any 1900 amb l'obra «Mater Christi». De la seua estada a Roma és també el quadro «Pastor jove» (1899), que es pot contemplar en el Museu de Belles Arts de València. El pintor obtingué diversos guardons, com la medalla en l'Exposició General de València (1894) o les mencions d'honor en les de Madrid dels anys 1895 i 1902.

Més enllà de la seua vàlua artística, «Consol a València per la pèrdua dels Furs» té un innegable valor simbòlic i reivindicatiu que mereix ser recordat en la data de l'abolició dels Furs «por justo derecho de conquista». L'obra no pot ser més explícita. La figura maternal de Maria aconhorta el poble valencià afligit per la derrota d'Almansa i el Decret de Nova Planta. Les armes i el dret dels vencedors es donen la mà per a esclafar l'autogovern del Regne. Quan sembla que tot s'afona, només queda un gest: l'abraç de la Verge. El pinzell del pintor ha sabut expressar eixa identificació comunitària de tants valencians amb la Mare de Déu dels Desemparats. Una identificació que uns viuen com a experiència de fe religiosa, i altres de fe secular. En l'escalf d'eixe abraç albirem, més enllà del condol, una esperança: la de bastir un poble lliure i fratern.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook