A vegades em dol en l'ànima vore la imatge que donem a la resta del món. I ara és un d'estos moments on el prestigi que podíem tindre se n'ha anat a arran de sòl amb un govern enorme quant al numere de persones poc preparades i disposades a afonar com siga este país. I això Europa ho sap i ho veu i li dol com ens dol a tots els espanyols de bé.

Entre els centenars de whatsapps rebuts estos dies de pandèmia hi havia algun que reflectia clarament esta idea: "anar a Europa a demanar diners amb 22 ministres i el malbaratament tan gran quant a numere de ministres i prebendes és com qui demanara treball com a obrer a una obra en construcció pujat en un ferrari".

Necessitem que ens ajuden però nosaltres hem d'anar per davant i més ara que hem aprovat la renda minima vital, que és necessària si realment arriba a qui la necessita i controlem que no hi haja trampes ni que tinga efecte crida, com en un altre whatsapp m'ha arribat animant que vinguen a Espanya ja que ademès de sanitat gratuïta tindran un ingrés mensual.

Caldrà començar a retallar gastos en els ajuntaments, autonomies i govern central. Començant per plantejar-se reduir el numere d'assessors i càrrecs de confiança, que pareix és una forma de col—locar membres del partit de torn en excés i moltes vegades poc o res preparats.

Reduir gastos superflus i amarrar el gasto amb la maxima que feia o fa menció el codi civil de com faria un bon pare/mare de família, que si és nombrosa encara més.

Plantejar-se entre tots com reduir el numere de polítics i les seues prebendes: menys quilometratges, dietes, cotxes oficials, seguretat, i buscar formules de proporcionalitat com hem vist estos dies en els Ajuntaments, Congressos, etc.

Amb la mitat de representants en cada organisme i mes en el Senat, disminuríem molt el gasto i tot funcionària millor. Els espectacles esperpèntics que es donen, també es reduirien molt.

Som un país pobre amb

funcionament i estructures de rics. I així anem a l'afonament i mes si es vol asfixiar a les empreses i als ciutadans amb mes impostos, per a poder mantindre tot açò.

I que dir de les pensions que inclús funcionen eixint avant amb el que abonen els que estan actius laboralment, cosa impossible hui en dia ja que cada treballador ha de mantindre a 30 pensionistes.

Cal buscar formules com en altres països, i no que comencen a sentir-se idees estrafolàries i perilloses com que els vells no aporten res, només gasto en medicines, hospitals, pensions, etc i ademès voten quan a ells el futur ja els dóna igual. Volen alguns com Podem plantejar-se llevar-los el vot a partir d'una certa edat i una vegada el seu vot no compte, anar carregant-se'ls amb l'eutanàsia que, s'aprovaria com quelcom restringit i per a coses molt estrictes i a poc a poc obriria el portell perquè entraren mes aspectes, com va passar amb l'avortament, i arribar com, per exemple, a Holanda on qualsevol que passe un mal moment i vol llevar-se la vida se li ajuda, tinga l'edat que tinga. I poder donar-se el cas que si eres major de x anys i així ho demana algun familiar, encara que et trobes perfectament, també pugues caure davall l'eugenèsia hitleriana.

Som en general els espanyols gent d'orde. Ciutadans que valoren que el que fan des de dalt és per el bé nostre i per tant hià que assumir-ho. I eixa postura submisa és el que ens va portant per una rampa suau però perillosa perquè acosta a un pou sense fons.

Quanta mes formació i informació posseïm mes opinió i criteri tindrem i no ens deixarem portar pel que ens diuen, vinga d'on vinga. Sinó que mostrarem el nostre desgrat sempre que faça falta sense por ni respectes humans, perquè la llibertat a opinar i no estar d'acord és una de les llibertats essencials que res ni ningú ens pot arrabassar.